BARCELOFÍLIA

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MIQUEL F. PACHA i FRANCISCO ARAUZ

ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

Rambla de Canaletes

Vorera Raval (senars)

1. Farmàcia Masó Arumí (Dr. Nadal)
3. A.Valentí. Plateria / Guillermo Puig. Gramoles
5. Hotel Lloret / Sala. Olis i sabons.
7. Cerveseria Baviera
9. Esteve Riera. Pastisseria
11. Sastreria Modelo
13. Nuria. Bar / Restaurant Canaletas. Bar / El Globo. Magatzems. / La Casa de Las Gangas
15.(Pelai 62). Amadeo. Fotògraf / A.Valentí. Joieria

Vorera Ciutat Vella (parells)

2. Banca Marsans. Viatges / La Ibérica. Assegurances
4. Banca Marsans. Viatges
6. Monumental Palacio de Ventas
8. Garriga Nogués. Banc
10. (Plaça Catalunya 23). Cafè Continental-Restaurant Ribas / Banca Arnús

*1926.- El Monumental Palacio de Ventas, un avantpassat dels actuals outlets

« « «

Rambla dels Estudis

Vorera Raval (senars)

s/n. Església de Betlem
1. Banco Hispano Colonial
3. El Siglo. Grans magatzems
5. El Siglo. Grans magatzems
7. El Siglo. Grans magatzems
9. Viuda de Tomàs Mumbrú. Queviures
11. Banca Soler y Torra / Ricardo Ribas. Pianos
13. Banca Soler y Torra

Vorera Ciutat Vella (parells)

2. Banco Español de Crédito
4. Calzados Minerva. Sabateria
6. Real Círculo Artístico
8. V. Sociats
10 Banco de Cataluña
12
14. (Canuda 2). Banco Mercantil de las Américas (fins a 1921) / Cafè de La Rambla

« « «

Rambla de Sant Josep (Rambla de les Flors)

Vorera Raval (senars)

1.
3.
5.
7.
9.
11.
13. Ramon Marsal. Pollastreria i caça.

15
17
19
21
23
25
27
29
31
33
35
37.

Vorera Ciutat Vella (parells)

2-
4.
6.
8.
10
12
14.-
16.
18.
20
22.
24
26
28
30
32.

« « «

Pla de la Boqueria

Vorera Ciutat Vella (parells)

1-
3.
5.

Vorera Raval (senars)

2.
4.
6. Banca Parasols

« « «

Rambla de Caputxins (Rambla del Centre)

Vorera Ciutat Vella (senars)

1.
3.
5.
7.
9. Banca Tusquets
11.
13.
15
17
19
21
23
25
27
29
31
33
35
37.

Vorera Barri Xino (parells)

2. Banca Jover.
4.
6. Banca Chaves
8.
10
12
14.-
16. Banca Nonell
18. Crédit Lyonnais
20. Banca Mas Sardà
22.
24.
26
28
30
32
34
36

« « «

Plaça del Teatre

Vorera Ciutat Vella (parells)

1-
3.
5.

Vorera Raval (senars)

2.
4.
6.

« « «

Rambla de Santa Mònica

Vorera Ciutat Vella (senars)

1.
3.
5.
7.
9.
11.
13.
15
17
19
21
23
25
27
29
29 bis

Vorera Barri Xino (parells)

2-
4.
6.
8.
10
12
14.-
16.
18.
20
22.

« « «

El 1904 Antoni Gaudí va dissenyar un model de panot de superfície hexagonal que contenia tres formes diferents. Tot i que molta gent les identifica amb un caragol, un pop i una flor, en realitat es tracta de tres elements marins: un equinoderm (estrella de mar), unes algues del gènere Sargassum i un fòssil de la classe ammonites (caragol de mar).

Cada peça inclou un terç de cada element i hom requereix d'un mínim de 7 rajols per veure la totalitat del grup. Quan Gaudí el va dissenyar havia estat pensat per utilitzar-lo a la casa Batlló, però finalment per problemes de producció la idea ve ser descartada i fou emprat a La Pedrera.

A l'any 1971 es va produir un canvi radical en l'ordenació de les voreres del passeig de Gràcia. De la històrica distribució, similar a l'actual de la Gran Via, amb voreres laterals molt estretes arran dels edificis, calçades laterals de només dos carrils i dos passeigs també laterals per als vinants entre les dues fileres de plàtans, es va passar a un eixamplament de les voreres que van ser cobertes amb el panot gaudinià fabricat per Escofet en un format de 43 centimetres de costat.

Disseny del panot hidràulic fabricat per Escofet en tonalitat verdosa/blavosa utilitzat a les voreres del passeig de Gràcia a partir de 1971

Aquests panots eren d'un color entre verdós i blavós i ben aviat es va evidenciar que les peces es trencaven amb molta facilitat a causa de la seva gran superfície. No obstant això, varen continuar decorant les voreres del passeig malgrat el seu elevat índex de reposició i el cost aparellat que això suposava.

El 1997 es va executar una nova reforma del passeig i es va encarregat a Escofet un nou redisseny del panot de Gaudí en un format més petit, de només 25 centimetres de costat, en una tonalitat grisa similar a la que és habitual en els panots i amb una altra novetat consistent en que el relleu va ser invertit. La introducció del nou disseny de panot va respectar algunes zones amb el format gran anterior.

En la darrera reforma del passeig (2014-2015) el primer disseny del panot en format gran acolorit va ser totalment descartada.

El format actual més petit de tonalitat grisa i amb el relleu invertit respecte de l'anterior.

Cap a finals de la dècada dels 1950's les construccions urbanes barcelonines van començar a experimentar un canvi radical. De les formes clàssiques tan expandides en els primers anys del franquisme tant pel que fa als edificis d'habitatges com als d'oficines i centres oficials, on predominaven les façanes d'aparença pètria amb frontons sobre les portes, grans finestres i balaustrades als balcons, es va passar a una nova concepció, tant pel que fa als materials emprats en la construcció com a les formes i disseny dels edificis. Els balcons van passar a ser amplis amb baranes metàl·liques, a les parets exteriors s'hi aplicava el maó vist, el marbre dominava els baixos i les entrades i la utilització del vidre s'anava imposant progressivament a les façanes.

Aquesta voluntat de canvi va afectar també en alguna mesura als panots que cobrien les voreres. Les formes clàssiques tant nostrades del paissatge urbà barceloní (panots de la flor, dels quatre quadres amb cercles, etc.) van ser en molts casos desestimades pels nous arquitectes, que apostaven per un toc de modernor innovadora associada als canvi en l'arquitectura urbana. En aquest context una de les formes més utilitzades va ser el panot de macarrons en biaix en el que sobresortien linies diagonals en diversos dissenys. Aquests panots permetien diverses aplicacions en funció de com quedaven disposats. Des d'una continuïtat en les linies fins a una disposicio que formava successions de rombes al voltant del punt d'intersecció de quatre peces.

L'aposta per aquests panots de disseny simple permetia singularitzar la construcció com a obra nova, la qual cosa quedava afavorida per la manca absoluta d'una reglamentació relativa als models de panots de les voreres.

Tot i que avui aquest panot no es pot considerar un element totalment desaparegut, ja no s'utilitza i a mesura que es van reformant voreres senceres es van substituint les peces pels models de panot més corrents. Tot l'entorn de l'edifici Estel (Avinguda de Roma/Calàbria/Viladomat/Mallorca), que va acollir durant molt anys les oficines de la Telefònica, es va cobrir amb aquest disseny de panot.

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i MIQUEL F. PACHA

A l'accés principal a l'Exposició Universal de 1929 per la plaça Espanya, les torres venecianes emmarcaven el punt d'entrada al recinte. La integració amb la plaça d'aquell sector estava protagonitzat per una gran balaustrada en corba en la que destacaven quatre escultures, dos a cada banda de la calçada d'acces entre les torres venecianes. Aquesta balaustrada delimitava a més a més un doble nivell, el de la plaça i el dels dos palaus de l'exposició situats a banda i banda de les torres, les façanes dels quals dibuixaven el perfil de la plaça sobre la que quedaven lleugerament enlairats.

*1950's.- Les quatres escultures originals situades sobre la balaustrada marcades amb òvals vermells. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1960's.- L'escultura més pròxima al Paral·lel des del darrera de la balaustrada.

*1950's.- Vista posterior de l'escultura més pròxima a la Gran Via

La balaustrada va ser obra de l'arquitecte Ramon Raventós i ell mateix va encarregar les quatre escultures esmentades que eren situades sobre pesdestals a les seccions de la balaustrada més pròximes a l'accés principal al recinte. Dues van ser proposades a Carles Ridaura, una a Enric Monjo i una altra a Josep Viladomat. Escolpides en ciment blanc, Ridaura va ser el primer en tenir la feina enllestida a final de 1928 quan va lliurar les seves dues escultures dedicades a les Arts i a la Indústria. La de Monjo simbolitzava el Comerç i la de Viladomat els Esports.

La balaustrada va ser desmuntada i eliminada a començament dels anys 1970's quan les obres de la línia 3 del Metro van propiciar canvis en la urbanització de la plaça.

De les escultures només tenim constància que s'hagi conservat fins l'actualitat la dedicada a les Arts, obra de Ridaura, que el 1985 va ser emplaçada en un del extrems del recinte firal al Paral·lel molt aprop de la cantonada amb el carrer de Lleida.

*1962.- Vista nocturna de la l'avinguda de la Reina Maria Cristina on es pot apreciar la balaustrada davant les torres venecianes.

*1990's.- Escultura de Carles Ridaura amb dona i nen situada actualment al Paral·lel

Inaugurat l'any 1931 al bulliciós i animat carrer Escudellers, molt aprop de la plaça del Teatre i la Rambla, Au Pingouin era un local de petit format que va fer-se famós pels seus combinats i còctels. Era obert de les set de la tarda fins a la matinada. S'hi servien també sopars americans i els diumenges hi havia te dansant. Les seves limitades dimensions el feien un lloc idoni per intimar i parlar a cau d'orella. Segons explicava Sebastià Gasch [1] era un dels locals predilectes per anar a prendre-hi una copa a la sortida dels espectacles de la part baixa de la Rambla i lloc d'obligada referència per a periodistes i escriptors. Les vedettes i artistes que actuaven als cabarets i locals de la zona hi feien cap donant-li un to seductor i cosmopolita. L'escriptor Josep Maria de Sagarra i el periodista Josep Maria Planas n'eren també dos clients habituals

La història de la cocteleria Au Pinguoin però, no es pot explicar sense fer obligada referència al barman Antoni Pastor, conegut per als amics com Tommy, un home que va recòrrer mig món per aprendre a servir els coctels més diversos i va retortnar amb la seva saviesa adquirida a Barcelona. Au Pingouin però, no va poder superar el drama de la Guerra Civil i va desparèixer amb la finalització del conflicte armat i el començament de la negra etapa del franquisme.

[1].- Gasch, Sebastià.Destino 20 de maig de de 1972

Hongria es va presentar a l'Exposició Universal de 1929 a Montjuïc amb un pavelló que no responia als cànons de l'arquitectura tradicional del seu país. Era inspirat en les construccions de les civilitzacions precolombines i s'inscrivia dins de l'arquitectura expressionista. Els seus autors Dénes György i de Nikolaus Menyhért van projectar un edifici amb una superfície de 3.000 metres quadrats, format per diversos cossos rectangulars, entre els que sobresortia per alçada el volum d'una torre prismàtica.

A la dècada dels 2010's Barcelona ha viscut una profunda renovació del mapa de llibreries de la ciutat, que dissortadament ha comportat la desaparició de molts establiments històrics del ram. Un d'aquests casos ha estat el de la Llibreria Roquer situada a la zona coneguda com els Jardinets de Gràcia.

La llibreria va ser oberta el 1981 per part dels mateixos propietaris de la llibreria-papereria Viuda de Roquer del carrer Gran de Gràcia, que fou la botiga original de la família. Els amplis aparadors amb exhibició exhaustiva de llibres convidaven al vianant sensible al món literari a aturar-se sobre la vorera i passar revista a les últimes novetats editorials. A dins el tracte que les dependentes dispensaven al client era sempre exquisit.

La seva desaparició no va obeir a causes relacionades amb la caiguda de la venda de llibres ni tant sols al venciment dels lloguers antics segons la Llei Boyer, sino a un litigi particular entre el propietari i l'arrendador per causa del contracte.

El 13 de novembre de 2013 la llibreria Roquer dels Jardinets va tancar portes definitivament.

*1897.- L'Hotel Amdos Mundos des de la cantonada de Ronda de Sant Pere amb Bailèn. (Foto: Roisin)

Inaugurat el 16 d'agost de 1896, l'Hotel Ambos Mundos ocupava la totalitat de l'illa triangular formada per la Ronda de Sant Pere i els carrers Ali-Bei i Bailèn. Va ser construit segons un projecte de l'arquitecte Rafael Puig i Puig en un estil neogòtic extrem en consonància amb el modernisme emergent al país que li donava un aspecte monumental i singular. Puig era a la vegada el propietari de l'hotel.

Sobre l'estil emprat en el disseny de l'edifici, l'arquitecte Francesc Rogent considerava que sense inspirar-se en un purisme escolàstic, és airós i superior al que cal esperar d'una construcció exclusivament utilitària[1]

D'altra banda, una de les guies d'hotels de l'època parlava d'ell en aquests termes: L'esplèndid aspecte està en relació perfecta amb un interior molt comfortable. L'edifici ha estat construit ad hoc i no li manca cap detall ni refinaments que són necessaris en un hotel de perimer ordre; és l'únic a tota Barcelona que té façanes a tots els carrers que l'envolten. La seva situació pròxima a l'Estació del Nord li suposa una preferència per part dels negociants que visiten Barcelona per la seva feina i el luxe de les seves habitacions i els preus mòdics expliquen que sigui un hotel dels més freqüentats i més sol·licitats. El seu restaurant també és de primer ordre i ha servit amb certa freqüència banquests a persones de la realesa. Tot allò que el viatger desitja ho pot trobar en aquest establiment, que acull nombroses dependències auxiliars que incrementen les comoditats. Els magnífics òmnibus que enllacen amb les estacions per servir al viatger també criden l'atenció. [2]

*1904.- Una altra imatge de l'hotel en una postal acolorida de l'època. (Foto: Purger & Co. München)

*1908.- Vista de l'hotel des de la cantonada de Girona amb Ali-Bei quan encara no hi havia el monument a Rafael de Casanova. (Foto:Ángel Toldrá Viazo)·

A partir de 1914 l'hotel va comptar amb la companyia d'un veí il·lustre quan l'estàtua de Rafael de Casanova va ser instal·lada al vèrtex d'Ali-Bei i Ronda Sant Pere amb el carrer Girona.

L'hotel va canviar diverses vegades de direcció i va passar per les mans d'il·lustres empresaris del ram com Josep Gaspart o Vicenç Saurí, fins que a començament dels anys 1920's va canviar el nom per Palace Hotel Restaurant i apareixia a les guies dins de l'apartat de primera categoria al costat d'altres establiments com els Oriente, Continental o Regina i per sota dels de luxe, categoria reservada als Ritz, Colón o Majestic.

*1920's.- L'establiment rebatejat com a Palace Hotel

*1928.- El monument a Rafael de Casanova amb la silueta del Palace Hotel darrera ja sense els pinacles originals que coronaven la façana.

[1].- Rogent, Francesc. Arquitectura moderna a Barcelona. 1897

[2].- Guia Douze séjours à Barcelone

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

*1950's.- La mitgera, amb la font a la part baixa, al costat del Grup Escolar Milà i Fontanals. (Foto: Josep Brangulí)

Quan tot venint de la Rambla pel carrer del Carme arribem a l'alçada del carrer dels Àngels, la vorera muntanya s'eixampla considerablement coincidint amb l'edifici que acull l'Institut Milà i Fontanals. Aquesta mena de plaça allargada avui plantada de tipuanes de flor groga és dedicada des de fa uns decennis a l'estudiós del costumari català Joan Amades.

Durant molts anys aquest rectangle de vorera no tenia arbres i mirant en direcció a la Ronda de Sant Antoni s'hi veia com a fons una ampla mitgera que dibuixava la silueta d'una església amb una imatge de la Mare de Déu del Carme al bell mig i una font de tres brocs a la part baixa. Aquesta mitgera, decorada amb esgrafiats de tons entre rosats i marronosos, va ser projectada per Josep Goday i Casals contemporàniament al Grup Escolar Milà i Fontanals -Lluïsa Cura, les obres de construcció del qual s'estengueren entre els anys 1921 i 1929. La inauguració tingué lloc el 29 de març de 1931 pocs dies abans de la proclamació de la Segona República. El 16 de març de 1938 la mitgera i la font van rebre l'impacte d'una bomba llençada per l'aviació feixista italaina, aliada de Franco, i va quedar considerablement malmesa mentre el drama s'apoderava del carrer amb la mort de diversos escolars i escenes de pànic.

Acabada la Guerra el record de les bombes que havien matat nens davant d'una imatge de la Mare de Déu en una mitgera potser va produir algun mal de consciència als vencedors i el nou ordre va tenir cura en prioritzar la reparació i reconstrucció del lloc. La mitgera va romandre allà amb la verge fins que a l'any 2000 es va obrir el carrer Enric Duran, que enllaça Carme i Peu de la Creu amb la construccio d'un edifici d'habitatges, al mateix lloc on hi havia la mitgera,

que desaparegué per sempre més. La font va ser traslladada uns metres i es conserva al costat de la façana del Milà i Fontanals orientada de front cap al centre del carrer del Carme.

*1920's.- El Grup Escolar Milà i Fontanals / Lluïsa Cura en construcció. La mitgera, a l'esquerra de la imatge, encara no estava definida.

*1932.- La mitgera ja es veu completada.

*1950's.- Una altra imatge de la mitgera i l'Institut Milà i Fontanals.

El noms de Martin's s'associa majoritàrianment al local d'ambient gai que hi hagué al Jardinets de Gracia tocant a la Casa Fuster entre 1985 i 2010. Sovint s'oblida, o simplement s'ignora, que aquell mateix local, amb el mateix nom, va acollir a partir de començaments dels 1970's, un d'aquells teatres moderns que com Caliope o Gasligth s'obriren a la part alta de la ciutat per oferir un tipus de propostes més trencadores, que intentaven fugir tant del teatre tradicional com de la popular revista del Paral·lel.

Per l'escenari d'aquell primer Martin's van desfilar algunes figures de renom del panorama teatral català com Marta Padován, Carme Sansa, Margarida Minguillón o Elisenda Ribas i algunes de l'escena teatral espanyola com Lola Gaos.

A partir del 1974 amb l'emergent apertura en el món de l'espectacle i el destapisme que va seguir al final de la dictadura, el Martin's va viure una segona etapa en la que sovintejaven els espectacles d'humor picant impregnats d'un erotisme més o menys refinat que sintonitzaven més amb el cabaret.

Finalment cap a mitjans dels anys 1980 Martin's va mantenir el nom, però va canviar radicaklemnt d'oruientació fins esdevenir un dels temples indiscutibles de la nit gai de Barcelona.

Algunes de les obres presentades al Martin's Cafè-Teatre:

1971.

Abril,.- No muerdas la manzana del prójimo de Rafael Richart, amb Marta Padován i Gabriel Agustí.

Maig.- Napoleón soy yo de J.A. De la Iglesia, amb Juan Velilla i Margarida Minguillón.

Setembre.-Quien mucho embarga, poco aprieta, de manuel rato,. amb Enric Pous i Elisenda Ribas.

Desembre.- Remena nena, amb Guillermina Motta.

1972.

Febrer.- El concierto de Juan Guerra amb Lola Gaos i Abel Vitón.

Març.- Mecano-xou de Jordi Teixidor amb Ventura Oller, Joan Matas i Carme Sansa.

Maig.- Ni Romeo, ni Julieta, d'Alfonso Paso amb Lucio Romero i Marisa Marqués.
Octubre.- El caso, de Francisco Gálvez, amb Angeles Hortelano i Lucio Romero
Novembre.- La feria de cuerno y cabra, de Manolo Andrés

1973.

Març.- TV 2000 de Manuel Medina.

*1931.- Paperera pública model tulipa al Parc de la Ciutadella, davant el monument al general Prim.

La celebració de l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona, va plantejar el tema del civisme urbà i de la neteja als carrers. Igual que en altres ciutats europees era necessari establir un pla per mantenir nets els espais públics de la ciutat i permetés que els nombrosos visitants estrangers que farien cap a Barcelona poguessin endur-se una bona impressió de l'estat dels seus carrers, places i jardins. Les primeres papereres públiques van ser instal·lades a Barcelona el 1928. La muntanya de Montjuïc, que acollia el certamen internacional va ser el focus principal d'actuació amb la instal·lació d'aquesta peça de mobiliari urbà que a molts barcelonisn se'ls feia encara estranya.

El model de paperera conegut com tulipa, format per un cilindre metàl·lic de barrers verticals paral·leles que s'obrien cap enfora a la part superior, va ser l'escollit. Se'n varen col·locar a totes les places i jardins més emblemàtics de la ciutat. La cultura social dels barcelonins en materia de neteja al carrer era encara poc desenvolupada. Molts papers i deixalles s'acumulaven al costat de les papereres, però fora d'elles, segons testimonien diversos articles publicats a la premsa local de l'època.

Paperera tulipa al Parc Güell (Font: Grup de FB del Barri del Carmel)

*1928-1929.- Fragments de dos articles publicats a La Vanguardia per Federico Jiménez Ruiz, en els que posa de manifest l'incivisme de molts barcelonins amb la netedat dels carrers i l'escassa o inadequada utilització de les papereres públiques.

Moltes d'aquestes papereres varen romandre al carrer fins després de la Guerra Civil sense substitució, fins que es decidí utilitzar altres models més modestos i econòmics.

El model tulipa encara es fabrica en l'actualitat tot i que ja fa molts anys que va quedar erradicada dels espais públics barcelonins.

*1929.- Una paperera tulipa situada al costat de la desapareguda Font de l'Aurora als Jardinets de Gràcia

Un model actual de paperera tulipa fabricat per Industrias Fernández Rojas S.A.

Els argentins Fernando Grifell i Graciela Casanova van obrir a l'any 1980 una escola de formació teatral i expressió corporal al barri de Sants. Era al carrer Alcolea 111, era coneguda com La Casona i l'aprenentatge que s'hi oferia era basat en el mètode Stanislavskij. A poc a poc, el projecte es va anar consolidant i dotze anys després, el 29 d'octubre de 1992, Grifell va obrir la seva pròpia sala teatral alternativa al número 55 del carrer Burgos molt aprop de Can Vies i de la linia ferroviària que creuava el barri.

La sala teatral La Casona era petita amb un aforament màxim de 60 espectadors, la qual cosa fomentava una relació molt directa entre el públic i els actors. L'escenari i la sala de butaques eren extraordinàriament adaptables als requeriments que exigien les obres que s'hi representaven. Les administracion públiques van subvencionar el projecte que va poder presentar produccions pròpies amb algunes obres destacades com Woyzeck i Antigona Kaiene.

No obstant això, la durada del projecte va ser curta degut a que el compte de resultats no era equilibrat i Grifell va optar per tancar-la al 1995 i continuar dedicat a la seva escola teatral que va tenir altres emplaçaments al barri de Sants. En total durant els tres anys i escaig de vida la Sala Alternativa de Teatre La Casona va presentar un total de 16 espectacles que van ser vistos per 5.785 espectadors.

Article elaborat amb la col.laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, MIQUEL F. PACHA, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, FRANCISCO ARAUZ, ENRIC COMAS i PARER i RAMON VILALTA.
Agraïmernts a CONCHIN LÓPEZ CAPARRÓS

ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

De la Rambla a l'Arc d'en Cirés

Vorera muntanya (de la Rambla a Sant Ramon. Números parells)

2. Trink Halle. Bar
4. El Sport / Ara. Sabateria i Sombrereria
6. Bar Bobinó / Bar Harem / Maniquís Fondevilla
8. Casa Vilardell / Estanc (Expendeduria núm. 214) Loteria (Administració núm. 25)
10. El Fígaro. Perruqueria
12. Eden Concert. Music-hall. Restaurant (fins a 1935) / Eden Cinema (des de 1935) / Sol y Sombra. Pensió Restaurant / Pensió Prat. / Emília. tt
14. Bomboneria Pujol
16. Teatre Faros / Óptica López / Alfambra (des de 1939)
18. Banys Romans. / Clínica Gallego
20.
22. Museo Anatómico de la Cruz Roja. (1937-38) [1]. / Pensió Duran / Consulat de la República de San Marino. / Centre Excursionista Barcelonès / Fargas. Moda
24. La Oriental. Perfumeria / Fargas. Moda
26. Odeon Cinema / Cine Barcelona. / Maruja la Russa. tt

28. Farmàcia Paradell
30. Fleca
32. Pastisseria La Estrella
34. London Bar
36. Jutjat Municipal núm. 10. / G.Ribera. Merceria
38. La Madrileña. Bar-Xarcuteria
40. La Palmera. Bar.
42. Drogueria Poblet / Venus. Estudi fotogràfic / Galán. Fotògraf. / Casagran. Fotògraf / Corominas. Mobles
44. Museo Anatómico [1]
46. La Trefle. Perfumeria
48. Bar
50.

Vorera mar (de la Rambla a l'Arc d'en Cirés. Números senars)

1. Crédit Lyonnais
3-5. Palau Güell
7.
9. Granja Subirana
11. Celler Bohemi. / Carnisseria Prió (1939)
13. Hotel Ibérica / E. Criado. Merceria
15. El Negro i El Indio. Magatzem de mobles
17
19
21
23. La Bolsa de Licores Torres / Lena. Reproduccions d'Art Escultòric.
25. Bodega
27. Estanc
29
31. Confiteria
33. Perruqueria Pla
35. Xocolateria
37. Fleca
39. Josep Bernabé. Magatzem d'alimentació
41. Josep Bernabé. Magatzem d'alimentació
43
45. Papitu. Setmanari satíric. Redacció. / Impremta Costa, Garcia i Cia
47. Clínica San Antonio
49
51. Bar
53
55. Bar de cambreres
57. Moda

De l'Arc d'en Cirés al Paral·lel

Vorera muntanya (de Sant Ramon al Paral·lel)

52. Borrell. Remeis per malalties de vies urinàries
54
56
58. Montmartre. Cabaret-Dancing / Carnisseria
60. Carmiño. Quiosc / Juan Sala. Pesca salada (1939)
62
64
66
68. Clínica Universal del Dr. Roda Fiella
70
72
74. Pensió Castrillo
76. La Saldista
78. Casa Torrent. Perfumeria
80
82. Eléctricas Polar.
84
86. Farmàcia / Tintoreria Mil Colores
88
90
92. Bal Tabarín / Los Faroles. Cabaret
94
96. Granja. Lleteria
98
100
102. Mar Azul. Restaurant. / Instituto Muñoz. Cura d'hèrnies
104
106-108

Vorera mar (de l'Arc d'en Cirés al Paral·lel)

59.
61. Carboneria Subirà (1939)
63. José Pons. Queviures (1939)
65. Casa Manon. Sombrereria
67. Mobles Rosell
69. Bar
71
73
75
77. José Pascual. Merceria
79. Adelaida Almenar. Perfumeria
81. Bar
83
85
87
89
91
93
95
97
99
101
103
105. Pompeya. Cabaret Music Hall / Hollywood Bar Dancing

[1].- March, Enric H. El control del espacio urbano y del cuerpo humano: los espectáculos anatómicos a Vicente Casals i Quim Bonastre (eds.) Espacios de control y regulación social. Ciudad, territorio y poder (siglos XVII-XX) Barcelona. Ediciones del Serbval. 2015

Els negocis de prostitució, situats als pisos superiors dels edificis s'identifiquen en color rosa amb el signe tt

Agraiments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

El jardí del Palau Moja poc abans de la seva desaparició. (Foto: Arxiu Mas)

Situat a la cantonada de la Rambla amb el carrer Portaferrissa, davant de l'església de Betlem, el Palau Moja va ser construit per Josep de Copons i d'Oms, marquès de Moja i la seva esposa Maria Lluïsa Descatllar Cartellà. La construcció, de línies neoclàssiques, va ser projectada per l'arquitecte Josep Mas i Dordal (1724-1802) i es va enlairar sobre el lloc que havia ocupat una de les torres de la Porta Ferrissa a l'antiga muralla medieval. Les obres van començar el 1774 i s'allargaren fins el 1784. Un segle més tard, després que l'últim Moja moria sense descendència, el navilier i comerciant d'esclaus Antonio López, marquès de Comillas, va comprar l'edifici i el 1875 hi va instal.lar la seva residència familiar i la seu dels seus negocis. Amb el temps el palau va passar a ser propietat dels comtes de Güell.

Originàriament l'edifici incorporava un jardí annex amb paret a la Rambla lleugerament elevat sobre el nivell del carrer. En aquest espai ajardinat s'hi va celebrar el 1786 la festa de casament de la pubilla dels marquesos de Moja amb el seu cosí germà Nacís Sarriera. Una reforma projectada per l'arquitecte Antoni Rovira el 1856 va afegir un tancament de l'extrem del jardí oposat al Palau amb una lògia de grans columnes d'estil corinti avui encara visible.

El 1934 quan l'edifici ja era propietat de la família Güell, es van obrir els actuals porxos per eixamplar la vorera de la Rambla, molt estreta fins aleshores. Tot seguit es va procedir a l'enderroc de la tanca de pedra que limitava el jardí per construir-hi l'edifici dels magatzems Sepu. Els gerros de pedra situats sobre la cornisa de la planta superior són l'únic record que queda d'aquell jardí romàntic.

*1896.- Vista de la paret exterior i de la lògia construida a l'extrem nord del jardí. (Foto: AFB)

*1908.- Una foto que s'ha fet clàssica. Un ramat de cabres desfila pel costat de la paret que separa el jardí del Palau Moja de la rambla. (Foto: Francesc Ballell / ANC )

*1933.- El jardí sobre un plànol traçat a començaments dels anys 1930's poc abans de la desaparició del jardí. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1934.- Obres d'enderroc de la tanca de pedra per construir-hi l'edifici dels magatzems Sepu. (Foto: Pérez de Rozas /AFB )

*1934.- L'enderroc de la tanca i la supressió del jardí van deixar al descobert un tram de la muralla medieval (Foto: Pérez de Rozas /AFB )

*1935.- Els magatzems Sepu, poc després de la seva inauguració. La façana del nou edifici comercial va quedar lleugerament enretirada en relació a l'antiga tanca del jardí.

Agraïments a MIQUEL F. PACHA

Dissenyades pels germans Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó i construïdes entre els anys 1914 i 1917, en plena Primera Guerra Mundial, les Cases Rocamora constituiexen un exemple d'arquitectura senyorívola del Passeig Gràcia que abasten pràcticvament un costat sencer d'illa, des de la cantonada muntanya amb Casp fins gairebé la Gran Via.

D'aspecte neogòtic i aparença medieval, hi destaquen les quatre cúpules baixes (una al xamfrà) situades sobre les seccions de les tribunes que marquen les quatre finques que integren el conjunt, sobre el que destaca la solemnitat de l'elegant torreó situat al vèrtex de la cantonada amb Casp.

Potser no siguin moltes les persones que s'hagin adonat que el remat del cupulí, avui coronat per un vulgar parallamps, és incomplet. Efectivament, el coronament quedava format en un altre temps per una secció més del cupulí que es completava amb un penell de ferro forjat que marcava la direcció del vent.

L'observació comparada de fotografies de l'edifici ens han portat a la conclusió que el penell i el remat superior del cupulí van ser eliminat cap al primera meitat dels anys 1960's, a la vegada que també es perdien uns petits pinacles que hi havien sobre els frontons de les quatre finestres de la part inferior de la cúpula.

1960's.- El ultims anys del cupulí en la seva forma original.

*1928.- La torre i el penell en una imatge captada des de la cantonada Gran Via / Passeig de Gràcia

Dos detalls de l'estat actual del cim del cupulí amb un parallamps que ocupa el lloc de l'original remat que era coronat amb un penell.

Josep Artís, pare del periodista i cronista barceloní Sempronio, assenyala l'any 1879 com la primera referència a l'existència del Teatre Jardín Asiático als números 31 a 35 del carrer Roser del barri del Poble-Sec. El local, molt modest, en una zona escassament urbanitzada, era regentat per la família Carabén, els mateixos que anys després varen regentar el popular Cafè del Teatre Español al Paral·lel.

L'Asiàtic era en realitat un bar cafè, on esporàdicament es presentaven espectacles lírics i dramàtics, alguns d'ells en català, així com funcions a benefici de joves que sortien cap a ultramar a fer de soldats. Tampoc hi faltaven entre els asidus alguns intel·lectuals i artistes com Simón Gómez, un conegut pintor de l'època.

*1880's.- Primers anuncis a premsa del Jardín Asiático (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

La temporada 1889-1890 va actuar a l'Asiàtic la companyia del famós actor català Enric Borràs. Compten també que la gran actriu Margarida Xirgú hi va donar les seves primeres passes. L'any 1892 la sala apareixia a les cartelleres com a Teatro Lope de Vega, nom que va mantenir durant un interval que abasta fins l'any 1909. L'estiu de 1895 el local va acollir una vetllada necrològica en homenatge al gran Frederic Soler Pitarra, que havia mort recentment, amb la posta en escena de l'obra dramàtica Sota Terra

A banda de l'activitat teatral, l'Asiàtic era sovint lloc de trobada d'associacions polítiques i sindicals que hi celebraven els seus mítings.

L'últim dia de l'any 1926 el local va presentar un acte d'homenatge a la figura de Santiago Rusiñol organitzat per la seva penya.

L'Asiàtic va desaparèixer durant els primers anys de la Segona República després d'haver acollit la Casa Regional Valenciana.

*1926.- La Vanguardia del dia 30 de desembre d'aquell any anunciava al Teatre Asiàtic un acte d'homenatge a Santiago Rusiñiol que s'hi celebraria l'endemà.

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

L'any 1909 el carrosser Josep Farré i Gispert va encarregar la construcció d'un edifici per a la seva empresa. El solar escollit era situat a la vorera muntanya del carrer Aragó, entre Muntaner i Casanova, davant de la via del tren que en aquell punt deixava el carrer Aragó per seguir el seu trajecte per l'avinguda de Roma. En aquells primers anys del segle XX aquell indret era encara en gran part descampat sobretot des del carrer Muntaner en direccio a Sants

El projecte de l'edifici, segons consta als arxius francesos Hennebique, va ser de Lluís Homs, tot i que tradicionalment s'ha atribuït a Eduard Ferrés. No s'ha trobat l'expedient de llicència d'obres a l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (ANCB). [1]. La peculiaritat d'aquesta construcció era que juntament amb els Magatzems Sangràdel carrer Rosselló van ser els primers edificis construïts amb formigó armat a Barcelona.

*1910's.- L'edifici de Carrosseries Farré amb la barana de la rasa del tren davant.

*1910's.- Interior del magatzem de Carrosseries Farré.

*1910's.- Imatge captada des de la cantonada Casanova/Avinguda de Roma on s'ha marcat l'edifici de Carrosseries Farré.

*1935.- Premis aconseguits per Carrosseries Farré

[1].- Grau, Ramoni altres.Modernització tècnica i arquitectura a Catalunya 1903-1929

Article elaborat amb el suport de MIQUEL F. PACHA, FRANCISCO ARAUZ, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i RAMON VILALTA

El privilegiat emplaçament de les Cases Rocamora a la cantonada del passeig de Gràcia amb Casp i la perfecta visió que des del bell mig de la plaça Catalunya se'n té, van convertir l'espai del seu terrat contigu a la cúpula com un lloc idoni per instal·lar-hi rètols publicitaris lluminosos de gran format.

El primer en aparèixer cap a finals dels anys 20's fou el Pirelli. Ens hem permès de fer un repàs cronològic a aquests anuncis.

1920's. / 1930's - PIRELLI. Neumático Nacional

Una gran estructura metàl·lica, que gairebé arribava fins a l'alçada de la cúpula, servia de suport a un curiós anunci de pneumàtics Pirelli. Hi apareixia una titella amb un bat de beisbol a la mà espantant un mosquit. La titella sobreeixia de dintre d'una pila de pneumàtics.

1940's.- MARAVILLA. Hoja acanalada. Acero Magnético

Acabada la Guerra Civil un anunci de fulles d'afaitar Maravilla va ocupar el terrat sobre una estructura de suport similar a l'anterior. Aquest producte de l'higiene personal masculina era molt habitual en anuncis lluminosos. Altres marques com Iberia o La Palmera van ser presents fins ben entrats els anys 1960's en els rètols lluminosos a la Plaça Catalunya

1950´s.- MARAVILLA. Aféitese con Maravilla de Acero Magnético

Arribats els anys 1950's Maravilla seguia conservant l'espai publicitari amb un nou anunci, però la superfície de l'estructura de suport es va reduir considerablement. El nou anunci era bàsicament format per lletres amb el perfil de dues fulles d'afaitar situades a banda i banda de la part superior.

1960's.- CAMPARI l'aperitivo

Durant els anys 1960's les lletres blanques de l'anunci de Campari varen ocupar l'estructura metàl·lica de l'anunci amb l'afegitó l'aperitivo...

1970's.- JOHN. Pantalon John

Finalment als anys 70's una marca espanyola de pantalons (John) amb seu a Albacete serà l'últim anunci exposat sobre el terrat del xamfrà de les Cases Rocamora. Als anys 1980's l'estructura es va desmuntar definitivament.

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

Obert el 1915 en el mateix local que anteriorment havia acollit el Bar Unión, aquest establiment comptava amb una terrassa amb taules sobre l'estreta vorera del carrer Unió i es beneficiava de la seva proximitat a la Rambla. Era propietat de Joan Pujol i Monné i la seva pista es perd només uns anys després.

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ,MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

*1926.- Anunci de La Escocesa amb tota la diversitat de productes que s'hi oferien (Font: Almanaque Rosa./ BNE.)

El doctor Francesc Serra i Crusella (Tremp 1885 - Barcelona 1954) era un especialista en ortopèdia, que als anys 1910's va obrir una corseteria al carrer Hospital 133 (entre el carrer de la Cera i el desaparegut carrer de Sant Jeroni), que després s'ampliaria amb una segona botiga al número 17 del mateix carrer, molt més aprop de la Rambla.

El negoci combinava solucions als problemes estètics i als mèdics mitjançant una oferta personalitzada i a mida de les necessitats del client. Eren altres temps i la publicitat emprada per La Escocesa per comercialitzar els seus productes d'ortopèdia i estètica era especialment colpidora. D'una banda, feia sempre especial referència al caracter "especial" i fins i tot "científic" del tipus de productes que s'hi ofereien, la qual cosa li donava una imatge singular que el va convertir en un comerç molt apreciat tant per a corregir desviacions com per amagar carns sobreres que atemptaven contra la figura femenina.

*1930.- La publicitat incoporava imatges captades amb raigs X que comparaven els canvis produïts amb la utilització de les cotilles ortopèdiques (Font: La Veu de Catalunya)

*1930.- Retall de l'article que La Veu de Catalunya va dedicar a la cotilleria La Escocesa (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

Els anuncis es basaven també en una utilització d'un llenguatge amb certes dosis de crueltat, que avui ens semblaria altament irrespectuós, i que remarcava aquells defectes físics contra els que s'oferien sol·lucions. Era habitual trobar expressions com Las madres que tengan hijas defectuosas las deben traer a la Escocesa o textos més llargs com aquell que déia La jorobada por la calle. Tiene la cara bonita, despertando admiración y lástima al mismo tiempo. Estos defectos tan perjudiciales para las jóvenes pueden evitarse con el tratamiento racional científico comparable al del jardinero que corrige los defectos del árbol joven.

*1934.- Un altre anunci de La Escocesa on queda clar que, a banda de les correccions ortopèdiques, una altra de les especialitats de la casa eren les cotilles a l'ús, altrament dites faixes.

Després de la Guerra Civil el negoci va continuar exclussivament a la botiga del número 17 pròxima al Pla de la Boqueria.

RAMBLES. Botigues i comerços. Anys 1920's

PANOT GAUDÍ DEL PASSEIG DE GRÀCIA. Primera versió (1971-2014)

PANOT DE MACARRONS EN BIAIX (1950's-1970's)

BALAUSTRADA D'ACCÉS A L'EXPOSICIÓ DE 1929. Plaça Espanya (1929-1970's)

AU PINGOUIN. Cocteleria. Escudellers 10. (1931-1938)

PAVELLÓ D'HONGRIA. Exposició de 1929 (1928-1930)

LLIBRERIA ROQUER-JARDINETS. Passeig de Gràcia 122. (1981-2013)

HOTEL AMBOS MUNDOS / PALACE HOTEL. Ronda Sant Pere / Bailèn. (1896-1938)

MITGERA DE LA FONT DEL CARME (1929-2000)

MARTIN'S. Cafè-Teatre-Cabaret. Passeig de Gràcia 130 (1971-1984)

PAPERERA TULIPA. (1920's-1930's)

LA CASONA. Sala Alternativa de Teatre. Burgos 55. (1992-1995)

CARRER NOU DE LA RAMBLA / CONDE DEL ASALTO. Botigues, comerços i locals d'oci. Anys 1930's

EL JARDÍ DEL PALAU MOJA. Rambla dels Estudis. (1784-1934)

CASES ROCAMORA. Remat del cupulí. Passeig de Gràcia / Casp (1917-1960's)

TEATRE ASIÀTIC / TEATRO LOPE DE VEGA. Roser 31-35 (1879-1932)

CARROSSERIES FARRE. Aragó 175-179 (1909)

ANUNCIS LLUMINOSOS A LA CASA ROCAMORA. Passeig de Gràcia-Casp.(1920's-1970's)

IDEAL BAR. Unió 4 (1915)

LA ESCOCESA. Cotilleria. Hospital 133. (1910's-1930's)