Quantcast
Channel: BARCELOFÍLIA
Viewing all 1454 articles
Browse latest View live

CEMENTERIO DEL AUTOMÓVIL. Carrer Tarragona 88. (1930-1960's)

$
0
0
Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ




Durant una gran part del segle XX el carrer Tarragona va ser una via poc agraïda per al passejant sense dificis d'habitatges i dedicada gairebé en tota la seva extensió a acollir magatzems industrials i quadres de bestiar que juntament amb la presencia de l'Escorxador General impregnaven aquell carrer d'un tuf característic en el limit de l'Eixample amb Hostafrancs. La ràpida consolidació de l'automòbil com a mitjà de transport durant el primer quart de segle va propiciar l'aparició de dipòsits de ferralla, peces i material mecànic dels cotxes que progressivament anaven quedant obsolets. 
També començava a aflorar el negoci de compravenda de vehicles de segona mà. En aquest context, a l'any 1930 va obrir portes en l'esmentat carrer Tarragona, entre el començament dels carrers Aragó i València, un  negoci batejat amb el nom de Cementerio del Automóvil. Ocupava inicialment el magatzem situat al número 88 i va tenir un gran èxit entre els que buscaven peces per reparar el seu cotxe o directament adquirir un vehicle usat, que amb el pas dels anys el negoci va ampliar-se també amb la incorporació de les dues finques dels costats 




*1933.- Entrada i interior del Cementerio de l'Automóvil (Font: Revista Algo)    

Joan Perpiñá Llarch i Joan Mingot Servet, juntament amb un tercer soci conegut com Raberter, havien estat els fundadors del negoci. L'esclat de la Guerra Civil i l'ambient revolucionari que va viure Barcelona a partir de l'estiu de 1936 va obrir una nova etapa en aquell negoci en una Barcelona que veia com es col·lectivitzaven la majoria de les empreses. Les peces de cotxes antics continuaven essent cobdiciades en una conjuntura de mancances i de guerra, on les forces populars fidels a la República ajudaven als soldats del front a mantenir els seus vehicles militars i fins i tot a construir prototipus blindats.


*1933.- Emplaçament del Cementerio del Automóvil en un plànol municipal de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1935.- Un factura emesa pel Cementerio del Automóvil un any abans de la Guerra Civil. Aleshores el negoci ja abastava des del número 86 fins al 90 del carrer Tarragona.

Acabada la Guerra Civil els propietaris varen reprendre l'activitat decidits a continuar amb el negoci, que perduraria fins entrada la dècada dels anys 1960's.

XALET ANTONIO ALMENDRO. Pau Claris / Consell de Cent. (1871-1966)

$
0
0
Agraïments a MIQUEL F. PACHA, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS i PARER



Aquest vistós xalet amb elements neomudèjars va ser projectat pel mestre d'obres Antoni Granell i Mundet (1834-1889) i enlairat a la cruïlla dels carrers Pau Claris i Consell de Cent el 1871. La façana s'orientava en paral·lel a la cantonada i constava d'un semisoterrani una planta baixa, lleugerament enlairada sobre el nivell del carrer, a la que s'accedia a traves d'una curta escala a la porta principal, el pis principal de planta de creu grega amb dues balconades laterals en forma de quadrant sobre les tribunes envitrallades del pis inferior i les golfes sota terrat. La decoració interior incorporava també elements neoàrabs.

Plànol del pis prinicipal de la Casa Antonio Almendro amb la distribució de les seves estances. (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

L'elegant palauet va ser la residència de la família de Francisco de Verdonces, militar de l'Armada i nebot del ministre de Marina Víctor María Concas.
Després de la Guerra Civil l'edifici va quedar desocupat i en estat semiruinós amb la coberta mig desmantellada.
Finalment als anys 1960's va ser enderrocat per tal de construir-hi l'Hotel Diplomatic inaugurat el 1967.

*1948.- Una imatge de l'edifici durant la postguerra captada des de la cantonada Pau Claris/Consell de Cent. (Foto: Enric Mateu i Bordàs).

CASA CIPRIÀ CALVET. Manso / Calàbria. (1887-1960's)

$
0
0
Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i ENRIC COMAS i PARER

*1910's.- Un carro circulant per davant de la casa Ciprià Calvet. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)

Projectat pel mestre d'obres Dimas Vallcorba i construït l'any 1887, aquest edifici ocupava el xamfrà entre els carrers Manso i Calàbria davant de l'actual CAP Manso. El 1903 va ser objecte d'una remodelació a càrrec de l'arquitecte Josep Plantada i Artigas.
Ciprià Calvet (1855-1930), conegut popularment com Canuto, va ser un pintoresc home de negocis i tractant de cavalls que havia començat con un simple carreter i amb el pas del temps va aconseguir fer fortuna gràcies a les seves habilitats comercials.

*1902.- Una curiosa cita a Ciprià Calvet publicada a La Vanguardia.


*1903.- Plànol de la façana de l'edifici corresponent a la remodelació projectada per Josep Plantada (Font: AHC)

*1911.- Referència a les quadres de Ciprià Calvet en un article publicat arrel de la vaga de gener d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1916.- Ciprià Calvet feia també negoci amb la importació de cavalls. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1922.- Fragment de la crònica publicada a La Vanguardia sobre la participació de l'empresa de Ciprià Calvet a la cavalcada dels Tres Tombs del gener d'aquell any.

PLAÇA DEL DOCTOR FERRER Y CAJIGAL abans del pàrquing soterrani. (1940-1973)

$
0
0

*1971.- Una imatge de la Plaça del doctor Ferrer y Cajigal captada des del carrer Provença. El carrer Casanova pujava paral·lel a la façana de l'Hospital Clínic i els jardins de la plaça quedaven situats a la part dreta de la foto.

A l'abril de 1940 l'ajuntament franquista va decidir canviar el nom de l'antiga plaça Giner de los Ríos i dedicar-la en endavant al doctor Angel Antonio Ferrer y Cajigal, (1886-1936), un metge càntabre, especialista en Anatomia Patològica, que va arribar a catedràtic a la facultat de Medicina de Barcelona a partir de 1923. Home catòlic i d'idees conservadores, va ser destituït per la Generalitat en començar la Guerra Civil per la seva adhesió al bàndol franquista i va fugir a Itàlia. Als pocs mesos però, va poder retornar a la península per col·laborar amb el govern feixista de Franco després de fixar la seva residència Burgos, on va morir repentinament víctima d'un tifus abdominal el 26 de desembre de 1936. 

*1940.- Les autoritats municpals varen decretar el canvi de nom de la plaça a l'abril d'aquell any. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia)

La nova plaça derivada del canvi de nom, conservava la mateixa ordenació anterior ocupant l'espai en forma de mitja lluna contigu al carrer Casanova entre Provença i Còrsega davant de la Facultat de Medicina i l'Hospital Clínic. El carrer Casanova mantenia el seu traçat original en sentit mar-muntanya i un estret carril de circulació discorria en corba des de Provença fins a Còrsega per la banda Besòs, separant els edificis de la zona ajardinada de la plaça.
A la dècada dels 1950's, l'ajuntament realitzaria diverses inversions per al mateniment i reforma de la plaça. Els últims dies de febrer de 1952, s'hi va obrir un servei públic d'urinaris soterrats a la banda de la plaça més propera al carrer Provença i durant les festes de la Mercè de 1959 es va inaugurar el nou enjardinament amb un espai de jocs infantils amb tobogans i gronxadors a la zona més pròxim al carrer Rosselló. L'espai comprès entre Rosselló a Còrsega era menys verd amb una caseta del jardiner i diverses places de pàrquing per personal vinculat a la facultat i a l'hospital.
Aquesta ordenació de la plaça va desaparèixer com a conseqüència de l'execució del projecte de construcció d'un pàrquing soterrani iniciat a partir de 1973. Les obres es perllongaren durant gairebé tres anys amb alguns problemes administratius per adjudicar definitivament l'aparcament, mentre els treballs de la futura ordenació de superfície de la nova plaça foren també lents i molestos per als veins de la zona. El traçat del carrer Casanova va quedar modificat tal i com el veiem avui, descrivint una corba amb l'espai públic de la plaça situat a la banda contigua a la facultat i l'hospital i engolint el traçat original del carrer Casanova.

*1975.- Obres de reordenació de la plaça un cop construït l'aparcament soterrani. L'antic traçat del carrer Casanova, visible encara a la dreta de la imatge, quedaria modificat per un tram en corba del que se'n pot veure el voral en construcció al centre de la foto. (Foto: La Vanguardia

PLAÇA CATALUNYA. Botigues i comerços. Anys 1900.

$
0
0
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNANDEZ i FRANCISCO ARAUZ


ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

Núm. 1Estació del Ferrocarril de Sarrià

Núm. 2. Casa Manuel Puig
     Casa Franch. Articles de Viatge
     Isidore Dietlin. Importació de maquinària.

Núm. 3. Casa  Teodor Bosch
    
Num. 4. Casa Ignasi Carsi  

Núm. 5. Teatro Eldorado
     Estanc. Expendeduria de Tabacs núm. 183 (dintre del teatre) 
     Quiosc de Premsa Eldorado (a la vorera davant del teatre)

Núm. 6. Casa
     La Industria Eléctrica S.A.

Núm. 7. Casa
      Corseteria Masgrau Vidua de Dalmau   
      Mobles José Ribas

Núm. 8. Casa Bosch i Alsina
      
Rambla Catalunya 1. Casa Agustí Manaut
     Colmado Juan Figueras
     Farmàcia Baltà i Botta


Núm. 9. Casa Narcís Pla    
     Perruqueria Farriol. Au Figaro Moderne    
     Cafè de La Alhambra
     Cafè La Lune (des de 1909)
     Mobles Juan Bonet


Núm. 10. Gran Restaurant Cafè Colón
     Hotel Colón
     Banco Español del Rio de La Plata

Passeig de Gràcia 2. Casa Pascual Pons
     Casa Comas. Camiseria

Núm. 11-12. Casa Miquel Buxeda
     Orxateria Italiana


Núm. 13. Casa Jaumandreu
     
Núm. 14. Casa Joan Girona
     Banco de Préstamos y Descuentos
     Ekadsograhe (després Cinematògraf X)

Núm. 15. Casa Isidre Bonsoms
   
Núm. 16. Casa Sicart
     Sociedad Catalana General de Créditos
     
Núm 16 bis. Casa Manuel Baixeras
     Gran Hotel Inglaterra
    
Núm. 17. (abans Fontanella 14). Casa Rosés
     Joieria Cabot
     La Neotafia. Funerària.  



Núm. 18. (abans Fontanella 12)
     Pianos Maristany     
     
Núm. 19. (abans Fontanella 10)
   
Núm. 20. (abans Fontanella 8). Casa Joan Pou

Núm. 21. (abans Fontanella 6). Casa Agustín Goytisolo
     Vídua de Mas Candela. Estereria i Catifes (fins a 1906)    
     Galerias Catalanas (a partir de 1906)
     Cerveseria de Munich

Núm. 22. (abans Fontanella 4). Casa Teresa Maspons
     Restaurant Maison Dorée


Núm. 23. (abans Fontanella 2). Casa Ignasi Serra
     Gran Cafè Continental
     Hotel Continental 

BARCELONA CITY HALL (1995-2005)

$
0
0
El 1983 l'històric Teatre Barcelona va tancar portes i la Caixa d'Estalvis de Sabadell va adquirir la propietat de l'immoble de Rambla de Catalunya 2-4. Van haver de passar quatre anys més i un nou canvi de propietari perque a finals d'agost de 1987 les màquines iniciessin l'enderroc del local. Desapareixia així el legendari teatre del medalló i el frontó a la façana. Tot i que inicialment s'hi havia previst un hotel de luxe, finalment es va enlairar un edifici d'oficines entre la Casa Pich i Pon i el número 6 de Rambla Catalunya.
L'empresa de videojocs New Canadian Store va ocupar els baixos i varies plantes més del nou edifici i el 14 de setembre de 1995 s'hi va inaugurar el Barcelona City Hall. El nou local era el successor del Belle Époque del carrer Muntaner que havia tancat poc abans i del qual conservà un grapat d'elements escènics. La programació del nou teatre s'estrenava amb la presentació de l'obra Ikebana dirigida per Gabriela Maffei, una de les ballarines del Belle Époque.  

*1995.- Notícia de l'obertura del Barcelona City Hall publicada a La Vanguardia.

El 1996 la productora Anexa es va incorporar a la societat explotadora del local amb l'espectacle Nou Ikebana que dirigia Pep Cruz i presentava Carlos Gramaje. Cap a finals de 2000 els gestors de la sala van subscriure un conveni amb l'Òpera Còmica de Barcelona (OCB) i van presentar un programa d'operetes en català. Finalment el 2004 la sala va virar cap a l'humor amb espectacles de Fila 7, Los Modernos i els monòlegs còmics de Sergio Dantí i Dani Pérez.
L'etapa del Barcelona City Hall es va tancar el 2005 quan el local es va convertir en un espai de música electrònica amb el nom de City Hall Teatro Dance que gestionaven els propietaris del grup Otto Zutz.

PERFUMERIA IDEAL. Gran Via 642 (1902-1923) i Gran Via 648 (1923-1970's)

$
0
0
Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZi FRANCISCO ARAUZ.


*1900's.- Entrada i aparador de la Perfumeria Ideal


Oberta al públic a l'any 1902 per Teodor Sánchez Illà, la Perfumeria Ideal era un establiment modernista amb una rica i espectacular decoració interior de la que destacaven els seus forjats, sostres. columnes i capitells, A l'any següent el local va ser guardonat amb el segon premi (accèsit) en el concurs d'establiments artístics que anualment convocava l'Ajuntament de la ciutat. El jurat va tenir que decidir entre aquesta botiga i el Cafè Torino de Passseig de Gràcia/Gran Via, que finalment va resultar guanyador.


*1903.- La Vanguardia del 29 de setembre d'aquell any informava de l'atorgament a la Perfumeria Ideal del segon premi del concurs anual d'edificis i establiments artístics.


*1903.- Dos fragments del veredicte del jurat publicats a l'Anuari de l'Ajuntament. (Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)

Una dècada després l'establiment era dirigit per Antoni Alemany i hi destacava la seva secció de perruqueria per a dones i nens que figurava entre les més acreditades de la ciutat. 


*1918.- Publicitat insertada a la guia Select Guide Barcelona. (Font: Arxiu Francisco Arauz)


*1919.- Il·lustració pertanyent a un calendari publicitari de la Perfumeria Ideal. (Font: todocoleccion)

Al 1923 Antoni Alemany va obrir un altre establiment molt aprop, al número 648 fent cantonada amb Pau Claris, i al mes de juny d'aquell mateix any liquidava les existències de la Perfumeria Ideal original del número 642. S'havia consumat el trasllat del negoci.

*1923.- (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 16 de maig)


*1927.- Diploma concedit a Antoni Alemany a Paris. 

En aquesta nova ubicació la Perfumeria Ideal va mantenir-se fins entrada la dècada dels 1970's.

AUTOMÒBILS IDEAL. Tallers Hereter. (1915-1919)

$
0
0
Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ



El 1915 l'empresa Talleres Hereter S.A. va començar a fabricar automòbils a Barcelona, als seus locals instal·lats al triangle Diagonal/Moià/Aribau. Aquests utilitaris es comercialitzaven amb el nom de Cochecitos Ideal i en aquells moments competien en el mercat amb els David també fabricats a Barcelona. Els Ideal havien estat dissenyats pels germans Carles i Claudi Baradat i posteriorment Laureà Hereter en va comprar la patent per fabricar-los en tres models: Sport, Turisme i Ciutat. També disposaven de la maquinària de fabricació que provenia de l'empresa Batlle, Custals i Cia que havia entrat en fase de liquidació. 
La comercialització dels cotxes Ideal s'estengué durant els tres anys del periode que abasta entre 1915 i 1918 fins que l'empresa va abandonar la producció d'automòbils per dedicar-se gairebé en exclusiva als transports aèris. En total el numero de cotxes venuts va arribar als 120.
Talleres Hereter disposava també d'un altre taller al carrer Rosselló 191 tocant a Aribau, al costat de les oficines de la companyia, així com d'una botiga d'exposició i venda al Passeig de Gràcia. L'empresa va fer fallida el 1921 i els cochecitos (que en realitat no eren pas petits) van quedar en la història dels primers prototipus fabricats a Barcelona amb motor de 4 cilindres i 1,2 i 2,8 litres.

*1915.- Les diverses dependències de l'empresa Talleres Hereter


*1915.- Dos dels tres tipus de cotxes comercialitzats per Ideal-Talleres Hereter.




*1916.- Tres imatges de la nau que acollia els tallers Hereter a la Diagonal entre Muntaner i Aribau amb entrada pel carrer Moià. (Fotos: El Heraldo Deportivo)


CARTELLERA DE NADAL 1933

$
0
0
Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

Principals espectacles i artistes que es van poder veure a Barcelona entre el 20 de desembre de 1933 i el 5 de gener de 1934

CARTELLERA TEATRAL I DE VARIETATS

Les dones han guanyat, d'Alfons Roure. Maria Vilai Pío Daví.
El pegot bolchevic
El misteri de la Quarta Avinguda

El rapto de Elena, de Louis Verneuil. Adaptació de José Bertrans Solsona i Juan G. Olmedilla. Companyia Enrique de Rosas amb Matilde Rivera
¿Qué te parece Lulú? de Francisco Madrid. Companyia Enrique de Rosas amb Matilde Rivera

Ramper (còmic) 
Orquestra The Chocolat López
Estrellita Castro, Los Fransonis, Anna Maria, Jaspe-Trio, Tilly and Gerard


Estrellita Castro el 1933

¡Mi padre!

Don Cipri
Con el pelo suelto


Consuelo Moreno, Carmelita del Rio, Esperança Posadas, Marina Fons, Zinaray et Moniela, El Conde Cacho-Hondo




Una criada per tot
Una nit... Companyia Josep Santpere
Tres plats forts



Lis-Loa, Zinaray et Moniela, Melody Boys iAnny Labahn


LICEU:
Oedipus Rex (Òpera) de Sòfocles. Llibret de Jean Cocteau i música d'Igor Stravinsky, amb Hélène Sadoven i Pedro Szeliga
La feria de Sorochintzky (Òpera) de Mussorgsky
María del Carmen (Ópera), d'Enric Granados i Josep Feliu i Codina. amb Enric Jiménez i Bau-Bonaplata (soprano)
Manon (Òpera) amb Marthe Nespoulos i André Burdino
Madame Butterfly de Giacomo Puccini, amb Arel-Lanho
Euda d'Uriac d'Amadeu Vives amb Hipòlit Lázaro

Representació d'Oedipus Rex estrenada el 23 de desembre (Foto: © Arxiu del Gran Teatre del Liceu / UAB)

MOULIN ROUGE:
Mercè Fifí, Rosarito Bruna, Mari Quinteros, L. Magaz, L. Velasco i C. Morucha.


NOVEDADES:
La Gran Vía
Molinos de Viento
El Hermano Lobo amb Felisa Herrero, Pau Hertogs, Ricard Mayral iEmili Vendrell.
Doña Francisquita amb Felisa Herrero, Cora Raga, Emili Vendrell iAntoni Palacios.


La viejecita
Los de Aragón
La cruz de hierro
Los Claveles

Circ:The Kowes, Los Lopecitos, Les Barancoys, Les 9 Silvets, Alamar, Panola Reine, Amicron, Scha-Piki-Piki, Omikron, Stanley Bros, The 4 Wallenda, The 5 Rossetti, Sporgats, Antonet & Beby Frediani i Komiga, 



Els clowns Antonet i Beby Frediani

Calla corazón

POLIORAMA:
La voz de su amo
Jabalí
Viska Mina Krokowsky(recital de violí)

ROMEA:
El Divino Impaciente, de José Maria Pemán

El Divino Impaciente representat al Teatre Romea. (Foto: La Hormiga de Oro 11/1/1934)

STUDIUM:
La rifa obligatoria

VICTORIA:
Las Faldas
Kodak


CARTELLERA DE CINEMA

La vida privada de Enrique VII  amb Charles Laughton estrenada al Tivoli el 29 de desembre. 


ESTAMBUL DANCING. Paral·lel 106 (1933-1938)

$
0
0
El dia 22 de desembre de 1933, el sempre actiu empresari de l'oci norcturn barceloní Pepe Calaf va inaugurar al número 106 del Paral.lel (aleshores avinguda Francesc Layret) en el mateix local que abans havia acollit el Royal Concert, un renovat music-hall que va batejar amb el nom de Dancing Estambul, tot i que en alguns reclams publicitaris es presentava com Stambul sense la vocal inicial
El nou local oferia molt bones expectatives als senyors delerosos de companyia femenina amb una gran ventall d'actuacions d'artistes i varietats, sovint presentades com internacionals. Hi actuava habitualment l'orquestra Napoleón i va tenir gran èxit amb les seves danses sensuals la vedette Elsie Bayron.                                                                                                                                                                                                     

*1933.- Així celebrava la revista picant Papitu l'obertura de l'Estambul amb lloances a Pepe Calaf  (Pepet).

*1933.- Una de les primeres programacions de l'Estambul Dancing al que se li van menjar la "E" (Font: Revista Papitu).

Des del maig de 1934 l'Estambul va comptar amb la companyia del Bombay, un music-hall que el mateix Pepe Calaf va obrir just al costat, al número 108. L'aixecament feixista de Franco contra la República i la guerra van empènyer al local vers una progressiva decadència.
Recent acabada la Guerra Civil el mateix mes de febrer de 1939 una delegació de districte de la Falange va establir-se en el local de l'Estambul que amb el temps seria profundament renovat fins que al 1943 s'hi va inaugurar el Saló de Ball Amaya.     

CARTELLERA DE NADAL 1945

$
0
0
ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

Principals espectacles i artistes que es van poder veure a Barcelona entre el 20 de desembre de 1945 i el 6 de gener de 1946

CARTELLERA TEATRAL I DE VARIETATS

Golondrina de Madrid, de Luis Fernández Sevilla, música de José Serrano. Amb Carmen de la Puente, Isabel Ferri, María Teresa Klein i Anselmo Fernández.
Adiós a la bohemia de Pío Baroja, música de Pablo Sorozábal. Amb Purita Giménez, Andrés García Martí, Anselmo Fernández i Manuel Gas.
La tragedia de Pierrotde Chapí

Crònica publicada a La Vanguardia sobre les dues obres líriques que es van veure al reformat 
Teatre Apolo durant aquells Nadals.

Los maridos se divierten de 7 a 9, (comèdia argentina) amb Aurora Redondo i Valeriano León.

BORRÁS:
Los Pastorcillos, amb Paco Melgares i Consuelo de Nieva
El valiente Capitán amb Paco Melgares

La Generala, 
Marina amb Lolita Rovira, José María Aguilar, Florencio Calpe i Mario Túnez
Maruxa, de Marcos Redondo
Doña Francisquita amb Lolita Rovira i Cora Raga
Los cadetes de la Reina .
El huésped del sevillano 
El cantante enmascarado 
El cantar del arriero amb Gloria Alcaraz,
Companyia de Ballet de Paul Goubé i Yvonne Alexander

Don Verdades, Companyia Pujol-J.Formiguera  

COMEDIA:
¡¡Te quiero, te adoro!!, de Gascó-Granada
Adiós a la bohemia .

Buscando un millonario amb Gometes i Eulalia Zuazo

Manolete


Melodías del Danubio, d'Arthur Kaps i Franz Joham 

LICEO:
Manon, amb Victòria dels Àngels 
Caballería Rusticana 
I Pagliacci, 
Faust
Sansón y Dalila amb Susana Lefort

El tigre del Plata.

POLIORAMA:
Solera de España núm 3, de Quintero, León i Quiroga, amb Juanita Reina, Ramper i Pepe Pinto.

Juanita Reina va triomfar al Poliorama

ROMEA:
Los pastorcillos, de Josep Maria Folch i Torres amb Emili Vendrell, Rosa María Llopis i Inés Montoya.
Una copla lleva el río. de J. Ojeda amb Lina Santamaria 
Adelaida amb Emili Vendrell

VICTORIA:
¡¡ Chófer al Victoria !!,   
La Generala amb  Pepita Benavent, Josefina Puigsech i Ricardo Mayral.
... y en Montserrat se casarán amb Emili Vendrell, Rosa María Llopis i Inés Montoya.


CARTELLERA DE CINEMA



SANITARIS SANGRÀ. Rosselló 257 (1911-1916)

$
0
0
Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ



*1911.- Vista exterior de la botiga de vendes i exposició de Sanitaris Sangrà.

Fundada l'any 1901 per Francesc Sangrà i Avellà, aquesta fou la primera marca del país que es va dedicar a la producció i comercialització de ceràmica sanitària de porcellana i gres. Cap a finals de 1911 Sangrà va inaugurar un magatzem de vendes i exposició que es va establir en un edifici baix del carrer del Rosselló, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia. Disposava d'una llarga nau amb altells laterals on s'exposaven tots els productes de la casa, bàsicament banyeres, inodors i bidets. El local va ser pioner en la utilització del ciment armat a Barcelona segons un projecte de l'arquitectre Lluís Homs i de la Societat Pavimentos y Construcciones successora de Miró, Trepat i Cia.


*1911.- Retall de premsa que informa sobre les característiques dels materials emprats per construir el magatzem. (Font: Nuevo Mundo. Edició del 21/12/1911)

*1911.- Una imatge de l'interior del local. (Foto: Josep Brangulí / ANC)


*1911.- El material a la venda s'emmagatzemava als altells laterals (Fotos: Josep Brangulí / ANC)





*1933.- Catàleg de productes de l'empresa Sangrà. (Font: todocolección. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

El local d'exposició de sanitaris Sangrà del carrer Rosselló va tenir una vida curta. La seva pista es perd cap al 1916. Posteriorment el local va ser ocupat pel taller de camiseria de Manufacturas Francisco Marfull i per d'altres empreses fins que al 1928 s'hi va obrir el Cinema Rialto, després Roselló i més tard Intim.
Amb els pas del anys la firma Sangrà va ser comprada pel grup Uralita i fusionada amb Porsan. Al gener de 2002 va ser adquirida per la multinacional Ideal Standar.



TALLERS H. PÉTER. Construccions Mecàniques. Calabria / Tamarit. (1900's-1934)

$
0
0
Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


Una de les empreses més actives de l'època industrial del barri de Sant Antoni, els tallers de H. Péter fabricàven un gran ventall d'aparells mecànics que van permetre a moltes indústries dotar-se dels elements necessaris per funcionar. La seva gran especialitat però, era la maquinària per a la construcció (vagonetes i grúes). 
L'empresa seria present al barri durant el primer terç del segle XX amb accés als tallers des de la cantonada de Calàbria amb Tamarit. Va desaparèixer el 1934 amb la construcció del Cinema Mistral (després Waldorf).

*1915.- Interior dels tallers. (Font: Barcelona Artística e Industrial)


*1927.- Acte de lliurament d'un camió equipat amb grúa construït a Tallers H. Péter per a l'empresa Rabassó-Lloret. Foto captada al carrer Calàbria entre Tamarit i Manso.


EL BARRI XINO PERFUMAT. Barres americanes. (1950's-1980's)

$
0
0
La celebració a Barcelona del Congrés Eucarístic el 1952 i sobretot la promulgació del Decret-Llei de 3 de març de 1956 que abolia i prohibia la prostitució i comportava el tancament dels bordells, van suposar un canvi radical en les pràctiques de captació de clients i en l'exercici del conegut com l'ofici més vell del món. Una de les primeres conseqüències va ser un creixent desplaçament cap a la part alta de la ciutat del negoci de la prostitució. 
Els tipics bars de cambreres, coneguts com a  barres americanes, que amb l'arribada de la VI Flota ja havien començat a proliferar a Ciutat Vella i al Barri Xino, van convertir-se aviat en la tipologia bàsica de lloc de contacte en aquest reenfocament de la prostitució com a resultat de la nova legalitat. Tot i que s'estendrien per gairebé tota la ciutat, la zona delimitada pel final del carrer Urgell en direcció a Sants-Les Corts va esdevenir un territori que amb el temps assoliria l'apelatiu de Barri Xino Perfumat. Els bars de cambreres s'hi amuntegaven, presentats generalment amb la denominació de clubs. I mentre a la llum del sol passaven gairebé inadvertits per la seva opacitat que impedia veure'n l'interior, cap a mitja tarda començaven a posar-se en marxa per adquirir els seus moments més àlgids als voltants de la mitjanit en endavant.

*1963.- Delimitació en blau del Barri Xino Perfumat amb les zones de més gran presència de barres americanes marcades amb òvals grocs. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília)

La fòrmula era força senzilla. El propietari del local contractava un encarregat, generalment un dona d'una certa edat amb experiencia en l'ofici i en el ram, que gestionava un grup de noies joves d'entre 21 (majoria d'edat de l'època) i 25 anys, a les quals asseguraven uns bons ingressos per atendre els clients. A partir dels anys 1960's, les pàgines de publiciats dels diaris van començar a poblar-se d'anuncis reclamant els serveis de cambreres amb bona presència a les que s'assegurava un bon nivell d'ingressos. Les noies tenien com a objectiu bàsic aconseguir que el client consumís el màxim possible i de pas les convidessin també a elles. Com ja s'esdevenia en d'altres temps, les estratagemes per evitar que les noies ingeríssin més alcohol del compte estaven perfectament planificades i controlades. Elles es deixaven fer i tenien un percentatge sobre la despesa que havia fet el client i si a més a més volien treure'n més partit podien compartir intimitat amb ell en certes estances o reservats instal·lats dins el mateix local o desplaçar-se a algun pis pròxim on s'hi arribava a través dels contactes pertinents.
El carrer Rosselló, entre Comte d'Urgell i Viladomat davant de l'Escola Industrial, congregava el primer nucli important de locals amb barra americana. A la mateixa cantonada amb Comte Borrell hi havien, a tocar l'un de l'altre, el Saint Germain des Lis amb un suggerent neó de color rosa amb la silueta de la Torre Eiffel i el Bar Astur i en la mateixa finca el Club Piratas. Una mica més en direcció a Viladomat es trobava el bar Mi Cafetal posteriorment esdevingut Mirlan's, que tingué una vida més efímera. Al carrer Calàbria 228 tocant a Roselló hi havia la cafeteria Aries i tot seguit al 230 el Kontiki.

*1960's.- Un recull d'anuncis ofertant feina a cambreres de barra americana. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Un altre nucli important quedava situat al començament de l'avinguda de Sarrià després de la benzinera, entre Londres i Infanta Carlota (actual Josep Tarradellas), amb especial activitat al carrer Buenos Aires entre Urgell i Borrell.  En aquesta zona entre d'altres hi havien el bar Borrell (Comte Borrell 294), una bona pila a l'Avinguda de Sarrià: Gessamí (núm. 8) Les Amis (núm. 13) o Las Vegas (núm. 39) i a Buenos Aires: Yuma (núm. 11)
Finalment en altres zona més allunyades d'aquest nucli principal destacaven la de l'inici del carrer de Londres amb els clubs Sinuhé (núm. 20), Nicosia i Pequeño Rancho (núm. 23) i D'Aivis (núm. 39) i la de l'embocament del carrer Entença amb Infanta Carlota on, malgrat la presència a tocar de la Parròquia de Maria Mitjancera de Totes les Gràcies, s'hi podien trobar entre d'altres el club Yoncano (Entença núm. 189), així com Las Infantas i el Rancho Grande (Infanta Carlota 56 i 58 respectivament).
Aquesta modalitat de prostitució a la barra, tan estesa entre els anys 1960's i 80's, s'aniria apagant progressivament amb el canvi de segle a mesura que es globalitzava la immigració i es consolidava cada cop més la prostitució als pisos. Les barres americanes van anar desapareguent de la zona, tot i que avui (2015) encara en queden algunes d'actives. 


CAFÉ INGLÉS. Ferran 42. (1879-1902)

$
0
0
Article elaborat amb la col·laboració deMARIA JOSÉ GONZÁLEZ, RAMON VILALTA, FRANCISCO ARAUZ i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

El 23 de setembre de 1879, el Café Inglés va obrir portes als baixos de l'edifici de la cantonada del carrer Ferran amb el Pas de l'Ensenyança, on antigament hi hagué un convent de les monges de la Companyia de Maria, que havien arribat de França a mitjans del segle XVII [1]. El convent conegut com de l'Ensenyança havia estat enderrocat per permetre el perllongament del carrer Ferran. 

*1879.- El Diari Català informava en la seva edició del 25 de setembre d'aquell any de l'obertura del Café Inglés i es desfeia en elogis sobre el seu interior.

El local va impressionar pel luxe del seu interior com ho confirmen les cròniques de l'època. El nom provenia del Café Anglais parisenc que hi havia al Boulevard dels Italians prop de l'Òpera. En realitat el Café Inglés barceloní va estar sempre molt vinculat al món dels músics. Ells eren els que més el freqüentaven i els que hi organitzaven les seves penyes i tertúlies. Hi destacaren les presències de Lluís Millet i del mestre Josep Rodoreda, director de la Banda Municipal, que era veí del passatge del Crèdit situat molt a la vora [2].
El pianista Dorda ja amenitzava les nits interpretant peces als poc mesos d'obrir-se l'establiment. Al 1886 s'hi van inaugurar les vetllades musicals a càrrec dels mestres Badia, Pàmies i l'esmentat Millet. Aviat va incorporar servei de restaurant a la seva oferta i el 1895 va ser sotmès a una profunda reforma [3].
La pista del Café Inglés es perd definitivament cap al 1902.

[1].- Balaguer, Víctor. Las calles de Barcelona. 1866
[2].-Caballé i Clos, Tomàs. Los viejos cafés de Barcelona
[3].- López Pérez, Fàtima.Ornamentació vegetal i arquitectures de l'oci a la Barcelona del 1900. Tesi Doctoral UB. 2012

CAFE-BAR LASAL Riereta/Aurora (1977-1982)

$
0
0

*1977.- L'antiga Taverna Alberto on es va establir el bar feminista LaSal.

Corria l'any 1977 quan un grup de dones feministes va decidir reformar una antiga taverna situada al bell mig del Barri Xino per instal.lar-hi el bar La Sal. Era al número 8 del carrer Riereta fent cantonada amb Aurora. Carme Cases, Montse Solà, Sat Sapaté, Maria José Quevedo i Maria Chordà van ser les promotores d'aquesta iniciativa que aviat va esdevenir una icona ciutadana de la lliuta feminista. Eren aquells uns temps d'ansietat i efervescència per recuperar les llibertats perdudes durant la llarga nit del franquisme i en aquell context la lluita per l'alliberament de la dona era també a l'ordre del dia. 
La Sal, inaugurada el 6 de juliol de 1977, no era la primera llibreria feminista oberta a la ciutat, només un mes abans s'havia inaugurat la Llibreria de les Dones al carrer Lledó. Però el projecte de La Sal era un xic més ambiciós. El local que interiorment apareixia tot pintat de color violeta, havia estat concebut com un espai-biblioteca de caràcter polivalent i autogestionat orientat al debat feminista. S'hi celebraven tertúlies, cursos, tallers i actes culturals, alguns especialment celebrats com el que va comportar la presència de la veterana lluitadora cenetista, recent arribada de l'exili, Frederica Montseny. Un altre event destacat va ser la projecció del video Boy meets Girl en el que la seva creadora, l'artista Eugènia Balcells, feia una reflexió amb imatges sobre la diferència extrema entre el rol masculí i femení en la societat capitalista. Les actives militants de la Coordinadora Feminista hi elaboraven la seva publicació periòdica Dones en Lluita.
Mantenir el local va resultar extraordinàriament difícil i aviat els problemes econòmics van fer acte de presència i van acabar provocant el tancament del bar. No obstant això La Sal va deixar una empremta inesborrable en la història del moviment femnista a Barcelona, amb un seguit de projectes i inciatives sòlides, la més destacada de les quals fou la constitució de La Sal Edicions de les Dones, un projecte editorial que va publicar una important biblioteca feminista i a partir del 1978 la popular Agenda de la Dona. L'editorial es va mantenir activa, fins a l'inici dels anys 1990's. 

*1978.- Una il·lustració d'Elsa Plaza per LaSal Edicions de les Dones

LA BOHEMIA MODERNISTA. Casanova 3-5 (1905-1934)

$
0
0

Abans de la construcció del Gran Price, a Floridablanca/Casanova hi hagué un local social i de ball que ocupà aquell solar, de cantonada en angle recte, que era punt d'arrencada d'un emergent Eixample que s'enfilava cap a l'antic pla de Barcelona des del barri de Sant Antoni seguint la trama Cerdà. A les acaballes del segle XIX el local es coneixia com La Serpentina i a partir de 1905 fou el lloc de trobada de la Societat La Bohemia Modernista, nom amb el que se'l va conèixer des d'aleshores. Només un any després, al 1906 un violent incendi va destruir completament el veí i efímer Teatre de les Arts, on el dramaturg i escenògraf Adrià Gual, havia instal·lat el seu Teatre Intim. Les flames van afectar parcialment al local, especialment a la coberta que va tenir que ser reconstruïda, A partir de 1910 la Bohemia Modernista va compartir veinatge amb un altre local d'oci, el Gran Cine Bohemia.

*1918.- Ball ambientat a l'estil madrileny a la Bohemia Modernista (Font: Hemeroteca La Vanguardia)




L'activitat social i lúdica desenvolupada a La Bohemia Modernista fou molt intensa. Balls de màscares i de disfresses a les temporades de Carnestoltes, festes organitzades per societats i entitats privades i tota mena d'actes polítics i sindicals li conferien un nivell d'activitat força permanent i una popularitat indubtable.


*1913.- Cartell de les activitats de Carnestoltes



Durant els anys de la República i fins a la seva desaparició l'any 1934, la Bohemia Modernista va ser escenari de multitud de mítings i concentracions polítiques i sindicals.

RONDA UNIVERSITAT. Botigues i comerços. Anys 1950.

$
0
0
Article elaborat amb la col.laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ, MIQUEL F. PACHA, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i ENRIC COMAS i PARER

 ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

*1950's.- La Ronda Universitat dels anys 1950's es caracteritzava per una gran presència de tramvies que sovint li donaven una imatge caòtica. (Foto: Autor desconegut. Arxiu Francisco Arauz)

Vorera mar (parells):

2 INGLES. Gravat de plaques, rètols i matrícules.
4 ALSINA GRAELLS. Transports de viatgers. / SINTES. Llibreria
6 LABORATORIOS BOTÁNICOS Y MARINOS. Herbes medicinals i curatives Hamon.


10 CAMARA DE COMERCIO ALEMANA
12 CASA EDISON. Aparells de Ràdio / TURISMO DE ITALIA / VITUSA. Agència de viatges

14 PRECKLER. Cuines i fornets a gas
16 CEREZO. Caixes fortes / HOTEL RECASENS
18 PIRELLI. Cables  
20 ESCOFET. Marbres i paviments 

22 LENCERIA CASA MACIÀ. Teixits / BANCO ZARAGOZANO
24 CINEMATOGRAFIA AMATEUR


Vorera muntanya (senars):

1 RADIO UNIVERSIDAD  / HOTEL CONDESTABLE
3 CALZADOS PEÑA
5 ALT HEIDELBERG. Cerveseria alemanya.



7 VELOZ FILM. Projectores cinematogràfiques / ALMACENES TIGRE.


9 VERDAGUER. Banyeres i lavabos. / RAFAEL GISPERT. Màquines d'escriure i calculadores
11 BOSCH. Llibreria
13 CASTELLS. Llibreria
15 PONT REYES. Electricitat domèstica
17 JAIME CAMPMANY. Magatzem de paper
19 LUPESTRI. Reparació de càmeres fotogràfiques / PERIBÁÑEZ. Gestoria de matriculacions d'automòbils
21
23 EDITORIAL LABOR.
25
27
29
31 CASA GUILLAMENT. Arxivadors, fitxers i mobles d'oficina  / C&G CARANDINI. Electrodomèstics
33 ROVIRA, MASJOAN Y CIA.
35 TRANSRADIO ESPAÑOLA. Telegrames. / FONTCUBERTA. Teixits


37 MINGRAT. Fumisteria, calefaccions, cuines i aplicacions elèctriques / FIGUERAS. Confiteria / VIUDA DE ENRIQUE RIBA / REMER. Mobles d'oficina.

*1950's.- Imatge nocturna de l'últim tram de la vorera muntanya de la Ronda Universitat. Als baixos de la Casa Agustí Manaut podem veure les botigues de Mingrat, Riba i de la pastisseria Figueras, Les oficines de Martini & Rossi ocupaven l'entresòl. (Foto: Gabriel Casas i Galobardes /ANC ) 



ESGLÉSIA DE L'HOSPITAL CLÍNIC. Villarroel/Rosselló (1906-1959)

$
0
0
Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


L'accés principal a l'església des de l'interior de l'hospital, (Foto: Gabriel Casas Galobardes / ANC )

El recinte de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, construït a començaments del segle XX segons un projecte de Josep Domènech i Estapà (1858-1917), disposava en la seva estructura original d'una església accessible des de l'interior del complex hospitalari. Aquesta construcció era situada rera la Facultat de Medicina i la part posterior del temple quedava emplaçada al centre de la façana de l'hospital del carrer Villarroel just davant de la cantonada amb Rosselló. 
Vista des de l'exterior l'església es distingia per una gran rosassa situada al bell mig de la façana sota un frontó coronat per una creu i dos campanars laterals d'alçada similar al cos central.


*1910's.- La façana posterior de l'esglesia en una imatge captada durant un partit al camp de futbol del FC Espanya. (Foto: Josep Brangulí / ANC )

L'església seria suprimida del recinte hospitalari cap a finals dels anys 1950's quan es van acometre les obres d'ampliació de l'ala de l'hospital amb façana al carrer Villarroel que va guanyar diverses alçades i modificà l'estructura original de l'edifici.

*1961.- Vista del recinte del Clínic a vol d'ocell. La fletxa groga ens indica les obres d'ampliació de l'ala del carrer Villarroel que va suposar la supressió de l'església. Al fons el Mercat del Ninot i la torre de la Caserna dels Bombers. (Foto: Arxiu Municipal 

CAMP DE FUTBOL DEL FC ESPANYA. Rosselló/Villarroel/Còrsega. (1900's-1920's)

$
0
0
Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


FC Espanya
Escut del FC Espanya (Font: Viquipèdia)

La fundació del Foot-Ball Club Espanya es remunta al setembre del 1905 quan Josep Graells, Leandre Rossendo i Joaquim Just, tres estudiants barcelonins, decideixen posar en marxa aquest club i instal·len el seu terreny de joc a la cantonada entre els carrers Entença i València, prop de la linia del ferrocarril que avui circula soterrat per l'avinguda de Roma. L'equip, que competia amb camisa vermella i pantaló blanc, esdevé aviat un dels més notables del panorama futbolístic barceloní i català de l'època, arribant a rivalitzar amb Barça i Espanyol. És a començaments de la temporada 1911-1912 quan l'Espanya es trasllada a un camp situat a l'actual illa delimitada pels carrers Rosselló/Villarroel/Còrsega i Urgell.
La zona propera a L'Escola Industrial i a l'Hospital Clínic era durant els primers anys del segle XX un espai ple de terrenys de joc, que amb l'irrupció generalitzada del futbol havien trobat en aquell indret majoritàriament despoblat encara una zona idònia per a la pràctica d'aquell esport emergent, que amb el pas del temps arribaria a generar tantes passions. 
Molt aprop del camp de l'Espanya hi havia l'Escopidora, el primer camp amb graderia que tingué el FC Barcelona i que ha passat a la història com el camp del carrer Indústria, nom que aleshores tenia l'actual carrer Paris. Dues illes més ellà en direcció Besos hi havia el camp del carrer Muntaner reconvertit un temps en Velòdrom Parc d'Sports, on hi havien jugat tant el Barça com l'Espanyol. Als voltants del Mercat del Ninot, aleshores a l'aire lliure, hi havia encara altres dos camps de futbol que s'estenien paral·lels al carrer Urgell entre Provença i València

*1910's.- El camp de l'Espanya durant la disputa d'un partit. Al fons el carrer Rosselló i a la dreta de la imatge el passatge Batlló. (Foto: Josep Brangulí / ANC )

El terreny de joc del FC Espanya, quedava orientat en direcció mar-muntanya. Disposava d'una modesta i estreta graderia, amb no més de cinc fileres d'espectadors, que s'arrengleraven al llarg del carrer Villarroel. Per l'altre lateral el terreny de joc no arribava fins al límit del carrer Urgell, on ja hi havia algun edifici construït davant del gran recinte de la Fàbrica Batlló, després convertida en Escola Industrial. 
El palmarès de l'Espanya durant la dècada dels 1910's és força notable i acumula tres Campionats de Catalunya, una Copa dels Pirineus i una final de la Copa d'Espanya que disputa el 10 de maig de 1914 a Irún davant l'Athletic Club de Bilbao. Els bascos acaben guanyat el matx per 2-1. La davallada de l'Espanya començaria cap a finals d'aquesta mateixa dècada.
El camp del carrer Villarroel es mantigué actiu fins poc després de 1924 quan el club es va fusionar amb el Gràcia FC per adoptar el nom d'aquest i es va traslladar al camp de Travessera de Gràcia entre Balmes i Alfons XII.  

*1910's.- Una altra imatge de les poques que es conserven del camp de l'Espanya. Al fons es pot veure la façana original de l'Hospital Clínic del carrer Villarroel amb l'església que hi havia a l'alçada del carrer Rosselló. (Foto: Josep Brangulí / ANC )
Viewing all 1454 articles
Browse latest View live


<script src="https://jsc.adskeeper.com/r/s/rssing.com.1596347.js" async> </script>