*1975.- Aspecte que presentava la Casa Lleó Morera durant el franquisme i els primers anys de democràcia amb les amputacions de la part superior de la façana. (Foto: Jordi Bellver)
*1975.- Un altra imatge de la façana amputada. A banda dels elements desapareguts, detalls com els aparells d'aire condicionat a la vista o els rètols comercials sobre les balconades ens transporten a una època en la qual no es tenia especial consideració cap a les obres d'art.
Una de les joies modernistes del nostre passeig de Gràcia com és la Casa Lleó Morera (1905), obra de Lluís Domènech i Montaner, va tenir des dels inicis dels anys 1940's fins a finals dels 1980's un aspecte molt diferent a l'original i també a l'actual.
Acabada la Guerra Civil, l'edifici va ser desprovist de tota l'ornamentació del seus terminal de la façana, que incloien els pinacles i un elegant templet que s'aixecava sobre l'angle de la cantonada. Com s'ha dit, aquest aspecte amputat és el que va lluir durant pràcticament tot el franquisme i més d'un deceni després de la recuperació de la democràcia al país.
La Casa Lleó Morera ja no agradava als noucentistes que menyspreuaven el modernisme i veien en aquest edifici un dels exponents màxims de l'estil arquitectònic que els havia precedit. Després de la victòria franquista a la Guerra Civil el nou ordre va abraçar les línies neoclàssiques en les seves construccions oficials i, com era d'esperar, no va tenir cap interès en preservar l'arquitectura modernista present a molts edificis de l'Eixample.
La primera intervenció, poc després d'acabada la guerra fou l'eliminació del templet i els pinacles. El desmuntatge d'aquest elements tenia la seva justificació. El templet havia estat utilitzat durant la guerra com a posició de defensa davant els revoltats i s'hi havien instal·lar metralladores per disparar sobre el passeig de Gràcia. El foc creuat havia afectat part de l'estructura del templet i la part superior de la façana, de manera que el més prudent era eliminar tot allò que pogués suposar un perill de despreniment
Poc després, a l'any 1943, Pablo Loewe va llogar els baixos de la Casa Lleó Morera amb l'objectiu d'instal·lar-hi una de les seves botigues de moda i complements de luxe. El disseny de l'establiment fou encarregat al decorador madrileny Ferrer Bartolomé que no va tenir cap interès a respectar l'arquitectura original de l'edifici. Així es van perdre els finestrals modernistes amb les escultures femenines originals d'Eusebi Arnau que acompanyaven les jardineres de les varanes. Les cròniques de l'època expliquen que van ser destrossades a cops de mall davant dels atònits vianants que transitaven pel passeig de Gràcia. El porter de la finca va guardar els caps i Salvador Dalí els hi va comprar posteriorment i se'ls va endur a Port Lligat, Anys després serien instal·lats al pati del Teatre Museu de Figueres.
Una de les jardineres dels finestrals dels baixos desaparegudes en instal·lar-s'hi la botiga Loewe a l'any 1943.
Els caps d'aquestes escultures eliminades es poden veure avui al pati del Teatre-Museu Dalí de Figueres
El 1967 una nova reforma de la botiga Loewe va comportar l'eliminació dels pocs elements decoratius originals de Domènech i Muntaner que havien sobreviscut a la intervenció de 1943.
L'any 1987 es va encarregar a l'estudi d'arquitectura d'Òscar Tusquets un projecte per recuperar el templet i els pinacles de la part superior de la façana, que fou enllestit un any després. Un volum cúbic d'accés al terrat, situat lleugerament endarrerit en relació a la linia de la façana, va ser restaurat però sense reposar-hi els seus ornaments originals.
Finalment l'any 1992 Loewe va voler reformar novament la seva botiga i l'ajuntament els va imposar recuperar part dels elements perduts a la façana dels baixos. Amb aquesta nova actuació es van refer les escultures dels lleons i les flors de morera de les columnes de l'entrada, que feien referència directa al binomi Lleó-Morera, els cognoms dels primers propietaris de la finca.
