ZILLERTAL KEGELBAHN. Societat recreativa alemanya amb restaurant i sala de ball. Provença 228. (1920's-1940's)

April 7, 2018, 3:40 pm

≫ Next: RAMBLA DE CATALUNYA. Botigues i comerços. (anys 1940's)

≪ Previous: BAR BREMEN. Diputació / Muntaner.

$

0

0

Zillertal és el nom d'una vall del Tirol austríac coneguda per les seves pistes d'esquí i esports de neu i també el d'una popular marca de cervesa de la zona.

A la Barcelona dels anys 1920's hi hagué una societat recreativa alemanya amb el nom de Zillertal Kegelbahn que va establir la seva seu al número 228 del carrer Provença, entre Aribau i Enric Granados. En aquest lloc ja hi havia establerta una cerveseria amb restaurant coneguda com Zum Zillertal al 1927.

*1927.- A l'octubre d'aquell any la Cerveseria Zum Zillertal apareixia com un dels establiments guardonats en el concurs dels millors tiradors de cervesa. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

 

De fet, cap a finals d'aquella dècada i coincidint amb l'Exposició Internacional de 1929 havien proliferat a la ciutat els locals alemanys, referents d'un país que s'havia recuperat del trauma de la primera Gran Guerra i que avançava perillosament cap a l'infern del nacionalsocialisme de Hitler. 

Durant els anys de la Segona República el Zillertal Kegelbahn apareixia regularment a les cartelleres dels periòdics com un ball on tocaven orquestres alemanyes i es feien festes commemoratives de les tradicions d'aquell país centreeuropeu. 

*1932.- Zum Zillertal era del restaurant d'aquesta societat alemanya.

*1932.- El Zillertal a les planes de La Vanguardia

*1932.- Emplaçament del Zillertal al carrer Provença 228, davant d'on avui s'aixeca l'Institut Maragall. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1936.- Anunci del Zillertal a la cartellera del diari El Diluvio.

Acabada la Guerra Civil, la bona sintonia entre els guanyadors i l'Alemanya nazi va permetre la continuïtat del local durant alguns anys. Al setembre de 1939, la Cerveseria Zum Zillertall apareixia a La Vanguardia en una llista d'empreses que havien adquirit la medalla del Glorioso Alzamiento Nacional.

---

RAMBLA DE CATALUNYA. Botigues i comerços. (anys 1940's)

April 9, 2018, 3:36 pm

≫ Next: BAR PASTRANO. Passeig de Gràcia 63. (1970's-1990's)

≪ Previous: ZILLERTAL KEGELBAHN. Societat recreativa alemanya amb restaurant i sala de ball. Provença 228. (1920's-1940's)

$

0

0

 

ARTICLE EN CONSTRUCCIÓ

 

Recull ordenat per carrers de muntanya a mar dels comerços i botigues de la Rambla de Catalunya dels anys 1940's

(Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les)

=== Avda. Generalísimo Franco===

137.- 

 

135.- 

 

133.- 

 

131.- 
 

====== Córcega ======

 

Casa Torrent. Ortopèdia.- 124

Sajonia-Sevres. Porcellanes.- 122

Perfumería La Florida. E. Sarrá.- 120

129.- 
 

 

 

Galería Lars. Exposicions d'Art- 116

 

Sala Barcino. Art.- 114

 

 

Andrea y María. Alta Costura.-112

117.- Farmacia Tanganelli

 

 

 

====== Rosellón ======

115.-

Alta Costura.-110 

Alta Costura.-108

95.-                                                                                         

 Bicicletas Lázaro.- 106

 

                               

Ps. Concepción =====

Celis.- 102

Berkel.-102

====== Provenza ======

103.- Perfumeria Ordóñez.

 

Discos Diffet.- 94

.- 86

99.- x

 

====== Mallorca ======

87.- Velasco. Sala d'Art 

85.-Ópticas Morató.

73.- Nilo. Decoració i Antiguitats 

 

 

Casa Coderch.- 78

 

 

67.- Antigua Casa Salvá

Turkestan. Catifes.- 78

                                                                 

====== Valencia ======

59.- 

Polssa. Insecticides per l'agricultura- 66

Rovira. Sala d'Art.- 62-64

====== Aragón ======

53-55.- Cine Kursaal



 

49-51.- Saes. Alta Confección

 

.- 54

 

45.- El Punto Rojo 



Farmàcia Ribalta .- 44

 

 

 

====== Consejo de Ciento ======

 



 

Lorenzo Corriu.Queviures.- 42

 
Rosalina. Llenceria.- 40



 

 

 

37.- Cine Alcázar

 

 

Farmàcia J.Viladot.- 36



Alberto Tronc. Tapisseries i Catifes.- 34

Noguera. Teixits.- 34

33.- Viajes Meliá     





33.-Elegans. Camiseria. Sastreria.

 



xxxx .-  30

 

 

33.-Centro de Estudios Universitarios

 

 

 

====== Diputación ======

29.-  Francisco Balcells. Ràdio                                                                                  

Madame X. Faixes.- 24

27.-  Molins Hermanos. Llana  

 

 

                                                    Liceo Garcidoy.- 22

                                                                                           

17.-  Union Suiza de Relojería   

Banco Vitalicio de España.- 18
 

Avenida de José Antonio

==============
Primo de Rivera
 



 

15.-La Siberia. Pelleteria

 

E. Solsona. Pelleteria.- 14.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Radio Lucarda.- 8. 

7.- Cussó. Pianos i Harmòniums

 

 

 

5.- Mantequerías Leonesas (des de 1946)                       Farmàcia Viuda Ribalta.- 4.

 

Teatro Barcelona.- 2.

1.- Farmàcia Botta y Baltà

 
 Ronda Universidad                        

Plaza Cataluña



BAR PASTRANO. Passeig de Gràcia 63. (1970's-1990's)

April 13, 2018, 2:01 pm

≫ Next: PIPOL. Mercadillo. Comte Borrell 73. (1970's-1980's)

≪ Previous: RAMBLA DE CATALUNYA. Botigues i comerços. (anys 1940's)

$

0

0

Agraïments a MIQUEL F. PACHA

 

 

Un dels tòtems característiques de l'interior del  Pastrano era aquesta figura d'un cambrer amb el somriure als llavis. (Font: todocoleccion)

 

Un local singular, especialment per la relació entre el seu aspecte modest i popular i el lloc on era emplaçat. Al Bar Pastrano, al que molts anomenaven popularment El Champañillo, s'hi accedia a través de la porta de l'escala d'una finca regia del senyorívol passeig de Gràcia, tocant a Mallorca. Qui no el coneixia prèviament, era difícil que advertís la seva presència des del carrer.  

A mig vestíbul interior hi havia unes escales descendents situades a mà dreta, que portaven a una mena de soterrani on hi havia el local. L'establiment semblava talment un bar de poble, rústic i guarnit amb cadires i taules de fusta. L'altre element que el caracteritzava era la decoració carregada de relíquies que havien arribat allà per obra i gràcia de Pablo Ornaque (col·leccionista compulsiu i conegut perico) i el seu germà Jaime (Jimmy per als amics).

De les parets penjaven escenes taurines, futboleres i no hi mancaven tampoc figures de fusta i altres materials que configuraven una atmosfera entranyablement decadent, impròpia de la via més elegant de la ciutat.

 

 

 

Tres de les imatges que penjaven de les parets del Bar  Pastrano (Font: todocoleccion)

 

PIPOL. Mercadillo. Comte Borrell 73. (1970's-1980's)

April 14, 2018, 11:03 pm

≫ Next: CINE CRISTAL. (1961-1984)

≪ Previous: BAR PASTRANO. Passeig de Gràcia 63. (1970's-1990's)

$

0

0

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE
 

*1976.- Aspecte que presentava l'entrada al mercadillo Pipol. (Font: revista Star)

 

Entre el final dels anys 1960's i l'inici dels 1970's varen proliferar a la ciutat un tipus de botigues que es van identificar amb el nom de mercadillos. En realitat es tractava d'una versió moderna de les tradicionals galeries (Maldà, Universidad, Astoria, La Equitativa, etc), si bé eren de format més petit, oferien productes poc convencionals i eren orientats al jovent més contestatari i allunyat del modus vivendi tradicional.

La revista Star, capdavantera aleshores del moviment undergroung a Barcelona juntament amb Ajoblanco, va publicar el 1976 un reportatge sobre aquest tipus de comerços en la que oferia algunes dades d'interès. La majoria es van establir en zones cèntriques i de la part alta de la ciutat.

Al número 73 del carrer del Comte Borrell, entre Tamarit i Manso, se'n va obrir un en aquella época amb el nom de PiPol, (castellanització del mot anglès people). Era als baixos de la Casa Hermínia Farnés, construida el 1890 pel mestre d'obres Agustí Mas, davant mateix del Mercat de Sant Antoni, una zona amb els carrers plens de parades i una indiscutible activitat comercial. Un mercadillo per tant no gaire conegut i molt orientat a la gent del barri.

El Pipol tenia una entrada molt cridanera amb preteses reminiscències de la cultura pop, que destacava per les parets exteriors revestides de petites peces de mirall, talment com les que adornaven les boles penjades dels sostres de les pistes de ball de les discoteques de l'època. Tota l'activitat comercial d'aquell mercadillo era concentrada en una única planta i a l'interior s'hi podia comprar roba moderna, antiguitats, discos, bijuteria amb tota mena d'abaloris i penjolls, i també roba d'esport, un quiosc i un bar. Segons l'esmentada revista Star, la música era de mala qualitat i  el preu de lloguer de les botigues per metre quadrat oscil·lava entre les 2.000 i les 2.500 pessetes de l'època.

L'autorització del joc i les sales de bingo va suposar el final del Pipol. A començaments dels 1980's el local ja era ocupat per una d'aquestes sales, promoguda pel Centro Cultural ANIC, que després va ser coneguda com a Bingo Borrell, i que avui (2018) encara hi és.

CINE CRISTAL. (1961-1984)

April 20, 2018, 11:21 am

≫ Next: MURAL ANTIFEIXISTA. Mitgera de la Casa Camps i Pàmies. Plaça Catalunya. (1938-1939)

≪ Previous: PIPOL. Mercadillo. Comte Borrell 73. (1970's-1980's)

$

0

0

 

 



*1970's.- Façana del Cine Cristal (Foto: Autor desconegut)

 

El cinema Cristal era emplaçat als números 82-84 del carrer de Viladrosa. Els veins del barri de Verdum identificaven aquesta via com el carrers dels cinemes perquè també hi havia el cine Roquetas

Els antecedents del Cristal han estat estudiats per Roberto Lahuerta Melero, una de les veus més acreditades en la història del cinemes de barri de la ciutat. Segons el seu treball de recerca, el local havia estat anteriorment una sala de ball i varietats amb el nom de Salón Cristal Club. Aquest local havia estat promogut per Martín Urrutia Miró propietari del solar, que als anys 1950's hi havia aixecat un magatzem d'una sola planta que va condicionar com a ball per a la gent del barri [1].

A l'any 1959, l'arquitecte Josep Canela Tomàs va presentar un projecte per transformar el local en sala de projecció cinematogràfica i executades les obres el cinema Cristal va poder obrir portes al juny de 1961. Exteriorment tenia un aspecte senzill. De la línia de la façana sobresortia una mena de galeria dividida en dos pisos amb grans finestres de vidre.

L'interior estava dividit en platea i amfiteatre amb un aforament  de 728 i 375 butaques respectivament que en totalitzaven 1.103. 

Al cap d'un any i mig de vida i coincidint amb l'inici de 1963, l'empresari Manuel Barber i l'empresa de Pere Balañà es van associar per explotar conjuntament la sala a la que dotaren de més comoditats entre elles la instal·lació de l'aire condicionat. La societat Barber/Balañà es va dissoldre el 1973 i a partir d'aleshores Pere Balañà va continuar gestionant la sala en solitari.

Durant tota la seva existència el cinema Cristal va projectar programes dobles en modalitat de reestrena i durant algun temps va arribar a oferir matinals els diumenges i festius. El 1977 Balañà va presentar una última reforma i el Cristal es mantingué actiu fins a l'últim dia de 1984 que va tancar portes definitivament. El video domèstic començava a fer mal als cinemes de barri.

El local trigaria encara a ser enderrocat una bona pila d'anys després del tancament de la sala. Finalment s'hi va aixecar un equipament consistent en un Centre de Dia del Departament de Benestar Social de la Generalitat.  

[1].-Lahuerta Melo, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. Madrid 2015.

MURAL ANTIFEIXISTA. Mitgera de la Casa Camps i Pàmies. Plaça Catalunya. (1938-1939)

April 24, 2018, 3:47 pm

≫ Next: FÀBRICA HISPANO OLIVETTI. Gran Via / Plaça Glòries (1942-1995)

≪ Previous: CINE CRISTAL. (1961-1984)

$

0

0

Agraïments a JORGE ALVAREZ i ENRIC COMAS i PARER

Joaquim Martí Bas i Blasi (Barcelona 1910- París 1966) va ser un dels dibuixants i cartellistes més notables de l'època de la Segona República i la Guerra Civil. Havia estudiat Belles Arts abans de completar la seva formació al taller dels escultors Batlle i Amigó. Els seus primers treballs aparegueren a la revista Sigronet (1924-1928) i posteriorment a L'Esquella de la Torratxa, on coincidí amb noms notables com Pere Calders, Tísner o Enric Cluselles. 

Amb l'arribada de la Guerra Civil es va afiliar al Sindicat de Dibuixants Professionals i posteriorment va fundar amb Rafael Tona la Cèdula de Dibuixants del PSUC. Participà amb notable èxit a l'Exposició de Primavera de 1937 i al Saló de Tardor de 1938.

A l'octubre de 1937 va marxar al front i consumada la derrota republicana va fugir a França on passà un temps internat al camp de concentració de Saint Cyprien, abans d'establir-se a Paris on comença un llarg exili fins a la seva mort esdevinguda el 1966. 

Els seus cartells destacaven per l'impacte emocional dels personatges en ells representants, que traspuaven a l'observador sentiments de valor, dolor i lluita. El vermell era el seu color preferit i els dibuixos anaven acompanyats d'eslògans propagandístics de gran contundència.

Un d'aquests cartells és el que va presentar a l'exposició organitzada pel Sindicat de Dibuixants Professionals i celebrada a l'octubre de 1936 a les galeries del Teatre Novedades [1]. Representava un home nu agenollat amb el brac alçat i el puny tancat i amb l'altra mà contenint un gest de ràbia. Evocava un sentiment entre la resistència i la mort amb la presència d'una bomba en forma de míssil amb l'esvàstica nazi,  que semblava travessar-lo.

Una reproducció de grans dimensions d'aquest mural es va instal·lar sobre la mitgera de la finca número 19 de la Plaça Catalunya ocupada per l'antiga Casa Camps i Pàmies i el Banco Alemán Transatlántico. Aquesta mitgera havia quedat totalment al descobert després de la demolició per etapes de la Casa Segurai del número 18 de la plaça on hi hagué el Salón Chevalier. 

L'únic document gràfic conegut on es veu clarament aquest mural és una fotografia del col·leccionista Jorge Álvarez, captada molt probablement durant els dies següents a l'entrada de Juan Yagüe a Barcelona comandant les tropes franquistes. El mural d'unes dimensions aproximades de 15 per 10 metres s'hi havia instal·lat previsiblement en el decurs de 1938.

*1939.- El mural de Martí Bas vist des del Portal de l'Àngel rere les tanques que circumdaven el solar que havia deixat lliure l'enderroc de la Casa Segura. La imatge fou captada per un soldat feixista italià durant els primers dies de l'ocupació de Barcelona pels franquistes. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez).



*1934.- Imatge de la Casa Segura en la seva darrera fase d'enderrocament. Al fons la superfície de la mitgera que va servir de suport al mural de Martí Bas. 

*1967.- Un any després de la seva mort la Sala Jaimes del Passeig de Gràcia va oferir una exposició de l'obra de Martí Bas. (Font: todocoleccion.com)


 [1].-Barjuan, Santi. Blog Els "meus" cartellistes. 2017. Enllaç.

FÀBRICA HISPANO OLIVETTI. Gran Via / Plaça Glòries (1942-1995)

April 28, 2018, 12:09 am

≫ Next: KENT. Cafeteria. Muntaner 325. (1970's-1990's)

≪ Previous: MURAL ANTIFEIXISTA. Mitgera de la Casa Camps i Pàmies. Plaça Catalunya. (1938-1939)

$

0

0

 

*1970's.- La fàbrica Olivetti amb l'autopista cap a Mataró en primer terme. (Foto: Autor desconegut)

 

Camillo Olivetti (Ivrea 1868 - Biella 1943)

 

Camillo Olivetti fou un empresari de la regió italiana del Piemont que el 1908 va fundar una companyia amb el seu nom que aviat es col·locaria en el primer lloc en la fabricació de màquines d'escriure a Europa.

El 1929 es va fundar a Barcelona per iniciativa de l'industrial Juli Caparà l'empresa Hispano Olivetti S.A. com a filial de la companyia italiana.
Acabada la Guerra Civil Hispano Olivetti absorbeix l'empresa La Rápida i tot seguit al 1940 adquireix un gran solar de 10.000 metres quadrats al número 866 de la Gran Via tocant a Glòries. En aquest gran espai s'hi construeix un complex industrial amb fàbrica i tallers projectat per l'arquitecte Josep Soteras i Mauri (1907-1989) en col·laboració amb l'enginyer Italo Lauro, que ocupa una superfície de 2.700 metres quadrats inaugurat el 1942.
Durant els primers anys del franquisme Hispano Olivettiés una de les empreses més afavorides pel règim. El fet de ser una filial de l'empresa mare italiana li permet disposar del seu suport tècnic, la qual cosa impedeix qualsevol competència.

*1950's.- La fàbrica Olivetti al centre de la imatge des del descampat de la Plaça de les Glòries. (Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

*1954.- Vista aèria de la fàbrica. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou)
  

*1960's.- Imatge de la fàbrica Olivetti captadades del barri del Clot, mentre s'acabaven les obres d'ampliació fins al xamfrà amb el carrer Llacuna.
 

El 1963 la plantilla va arribar als 3.200 operaris amb unes excel·lents dades d'exportació, que van convertir la fàbrica de Glòries en el centre de fabricació de màquines d'escriure més important del món, amb una producció que arribava a les 600.000 unitats a l'any.

 

El model de màquina d'escriure M40

 

  

La cadena de muntatge de les màquines calculadores

 

L'empresa es caracteritzava per les prestacions que oferia als seus obrers. Grans menjadors industrials amb abonaments que permetien disposar dels àpats a preus molt economics, guarderia per als fills i fins i tot piscina i zona esportiva amb jardins on els caps de setmana i festius les famílies dels operaris podien passar el dia. Aquesta zona d'esbarjo era també per a molts obrers de la companyia l'única alternativa de descans durant les desitjades vacances d'estiu, que no es podien permetre de gaudir-les en un altre lloc. Posteriorment l'empresa va posar també a disposició dels seus treballadors un servei de colònies d'estiu a Teià, on els fills dels productors podien passar quinze dies per un preu simbòlic.

 

La piscina i la zona d'esbarjo de la fàbrica

 

 

Calculadora Summa 25

 

L'Olivetti Lettera 35

 

L'inici de la davallada de l'empresa es produeix als anys 1980's, quan el desenvolupament de la informàtica i l'ofimàtica comença a adquirir grans proporcions a una velocitat de vertigen. Les màquines d'escriure són substituïdes pels primers ordinadors i noms  històrics de productes d'Olivetti com Lexicon, Lettera o Pluma passaran en poc temps a la història. Les reduccions de plantilla comencen a estar a l'ordre del dia i el 1987 la fàbrica de la filial espanyola d'Olivetti tanca portes en plena febre olímpica, mentre contempla la renovació de la plaça de les Glòries i l'execució de les primeres operacions urbanístiques a la zona.

Les instal·lacions de l'edifici de la fàbrica es mantindran encara durant un temps per acollir una planta de producció de productes informàtics per al Parc Tecnològic del Vallès.

A finals de segle XX l'edifici de Hispano Olivetti va ser reformat de dalt a baix per convertir-lo en el continent d'un nou centre comercial que més enllà de l'estructura dels seus edificis principals eliminaria tot vestigi de l'antiga fàbrica.

  

*1990's.- L'antic edifici d'Olivetti ja convertit en centre comercial amb el rètol del supermercat Continente al cim de la façana. (Foto: Col·lecció MACBA)

 

KENT. Cafeteria. Muntaner 325. (1970's-1990's)

April 30, 2018, 10:08 am

≫ Next: CAN TRIPAS. Restaurant. Sagués 16. (1970's-2000's)

≪ Previous: FÀBRICA HISPANO OLIVETTI. Gran Via / Plaça Glòries (1942-1995)

$

0

0

 

Durant el franquisme es va acabar de completar la urbanització i ocupació de gairebé tots els espais del pla de Barcelona, de manera que s'anaven enllaçant els diferents barris des de l'Eixample fins a les antigues viles que s'havien anat annexionant a la ciutat 

Des del punt de vista social, les classes benestants i les guanyadores del conflicte civil s'instal·laren bàsicament a barris com Sarrià, Sant Gervasi, Bonanova, Pedralbes o Les Corts, mentre que les zones més allunyades, en especial envers del costat Besòs, eren el futur habitat de classes populars, obreres i immigrades.    

El carrer Muntaner en el seu curs de mar cap a muntanya canviava de fesomia just a partir de creuada la  Diagonal. Sobre les voreres, els plàtans quedaven substituïts per oliveretes (ligustrum), un arbre de fulla perenne i capçada baixa, mentre una atmosfera que traspuava una posició social destacada impregnava tant les velles com les noves edificacions. Els comerços i botigues confirmaven també aquesta imatge.

Als inicis del anys 1970's una elegant cafeteria s'incorporava a aquell tram noble del carrer Muntaner a tocar del barri Galvany. El nom de l'establiment era Kent i ocupava els baixos del número 325 entre els carrers de Calaf i dels Madrazo, a la mateixa vorera on la pastisseria Baixas i més amunt les Mantequerías Tívoli imprimien segell de prestigi burgés al barri. 

Disposava d'una terrassa sobre la vorera, habitualment ocupada per clients que no dissimulaven la seva condició social i des d'on molts joves de l'època esperaven el moment oportú per incorporar-se a Pushkin, la discoteca que hi havia justament a l'altra banda del carrer.

Als anys 1980's la cafeteria Kent va ser objecte d'algunes reformes i el local va passar a ser coneguda com Kent 2. 

 

*1980's.- Sotagot de l'establiment, ja reformat i reobert amb el nom de Kent 2  

 

 

---

CAN TRIPAS. Restaurant. Sagués 16. (1970's-2000's)

April 30, 2018, 10:45 am

≫ Next: MULTISALES LAUREN SANT ANDREU. Passeig de Fabra i Puig (2002-2011)

≪ Previous: KENT. Cafeteria. Muntaner 325. (1970's-1990's)

$

0

0

 

Can Tripas va ser un modest restaurant de cuina catalana, carns a brasa i àpats de germanor, que es va fer força popular a partir dels anys 1970's entre els ambients universitaris. El seus preus econòmics eren també un reclam destacable i altament valorat per part dels estudiants.

Era situat darrera de la seu de l'empresa de perfumeria Antonio Puig, al número 16 del carrer Sagués, una via estreta i vella de l'antic veïnat de Galvany, que discorre entre els carrers de Calvet i Amigó, i que aleshores es caracteritzava per una forta presència de locals d'alterne de la tipologia barra americana. L'esclat del barri com a zona d'esbarjo nocturn trigaria encara una dècada en arribar.

Als inicis dels anys 1990's el local va tancar durant un temps per a ser reformat en profunditat i va reobrir posteriorment amb una estètica més moderna perdent però, el caliu i l'encant dels inicis.
El 2005 un nou restaurant especialitzat en arrossos (La Mifanera) va substituir el vell Can Tripas. 

MULTISALES LAUREN SANT ANDREU. Passeig de Fabra i Puig (2002-2011)

May 5, 2018, 12:12 am

≫ Next: PORTALADA D'ACCÉS A MIRAMAR. Montjuïc.

≪ Previous: CAN TRIPAS. Restaurant. Sagués 16. (1970's-2000's)

$

0

0

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO

 

 

Aquest complex format per 10 multisales, que totalitzaven un aforament de 1.598 espectadors, era situat al Passeig de Fabra i Puig, fent cantonada amb el carrer de les Monges. El solar havia estat ocupat antigament per unes cotxeres d'autobusos.

La inauguració va tenir lloc de dia 28 de març de 2002 i l'entrada en servei el 4 d'abril següent. Formava part de la cadena Lauren que en aquells moments aplegava un total de 5 multisales escampades per la ciutat.

 

1990's.- Imatge del lloc on es van construir els cinemes Lauren Sant Andreu (Font: Arxiu Roberto Lahuerta)

 

En els dies següents a l'obertura de les multisales, el Lauren Sant Andreu va ser protagonista de la presentació del film del director càntabre Mario Camus La playa de los galgos. El propi Camus i l'actriu Ingrid Rubio hi van ser presents.

L'optimista arrencada del cinema no va tenir una continuïtat al llarg del temps i la seva existència va quedar finalment reduïda a menys d'una dècada.

En el capítol de crònica negra cal destacar l'atracament frustrat produït el 17 de febrer de 2003, que va comportar la mort d'uns dels atracadors, un home de 35 anys d'orígen romanès que formava part del grup que pretenia robar la recaptació de les sales en el moment que els guàrdies de seguretat passaven a recollir-la.

 

*2003.- Un furgó de la policia judicial davant de les multisales el dia de l'intent d'atracament (Foto: Miquel Perales/La Vanguardia)



 

*2003.- Notícia del atracament frustrat publicada a La Vanguardia (Edició del 18 de febrer. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la) 



 

Els multicinemes Lauren Sant Andreu van tancar portes el 20 de gener de 2011 amb el corresponent conflicte laboral. Els 13 treballadors de la plantilla van protagonitzar un tancament a les instal·lacions del local en protesta contra l'empresa que es negava a indemnitzar-los.

Amb posterioritat al tancament i malgrat alguns intents per reobrir el cine (com el projecte presentat per la productora catalana Olwyn Films), el local seria finalment okupat a l'abril de 2016 després d'un cercavila popular pel col·lectiu alternatiu La Cinètika.

 

 

*2016.- El local de l'antic cinema ocupat. (Foto: Lorena Ferro)

 

*2016.- Aspecte que presentava una de les multisales quan es van okupar els cinemes. (Foto: Marc Rude)

PORTALADA D'ACCÉS A MIRAMAR. Montjuïc.

May 9, 2018, 2:11 pm

≫ Next: CASA JOSEP BERTRAN. Via Augusta / Modolell (1894-1962)

≪ Previous: MULTISALES LAUREN SANT ANDREU. Passeig de Fabra i Puig (2002-2011)

$

0

0

Agraïments a  JAUME SUSANY, JAUME MAS i ELOY FC



*1920.- Dues imatges de la mateixa fotografia on es pot veure la portalada amb forma d'arc, que donava accés a la zona del mirador de Miramar abans de les obres de l'Exposició de 1929. (Foto: Josep Brangulí ANC) 

 

L'antic camí de pujada cap al castell de Montjuïc des del sector de La Satàlia al Poble Sec discorria més o menys en paral·lel al passatge Vinyeta. Abans d'arribar al recinte de Miramar el camí feia un gir brusc i pronunciat cap a mà dreta per continuar després el seu curs de pujada cap al castell. Va ser precisament en aquest punt on, amb la sectorització de la zona de Miramar amb el seu mirador i restaurant, es va construir una entrada al recinte que tenia forma de portalada rematada per un arc. D'aquest element desaparegut del Montjuïc pre Expo-29, aparentment sense valor arquitectònic o artístic,  no n'hem pogut determinar ni l'any de la seva construcció ni del seu enderroc, tot i que tot fa pensar que aquest últim podria coincidir amb les obres d'urbanització de tot el recinte i entorn de Miramar des de la plaça de Carlos Ibáñez fins al punt d'arribada del transbordador aeri del port.

A l'espera de poder disposar de més dades, donem fe de l'existència d'aquesta portalada mitjançant les fotografies que incorporem a aquest article.

*1927.- La pendent sobre l'antic camí del Castell durant el procés d'urbanització de la plaça de Carlos Ibáñez. El general Primo de Rivera i un seguici oficial visiten les obres. A l'esquerra es veu l'entrada a Miramar amb la portalada

*1927.- Vista aèria de la zona de Miramar de la muntanya de Montjuïc. El cercle vermell indica l'emplaçament de la portalada (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

 

 

*2010's.- Imatge actual del lloc on s'aixecava la portalada d'accés al recinte de Miramar. 

CASA JOSEP BERTRAN. Via Augusta / Modolell (1894-1962)

May 11, 2018, 11:14 pm

≫ Next: CIRC A LA PLAÇA CASTELLA (1950)

≪ Previous: PORTALADA D'ACCÉS A MIRAMAR. Montjuïc.

$

0

0

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, VALENTÍ PONS TOUJOUSE, ENRIC MANOBENS i RAMON VILALTA

*1904.- Vista del xalet Bertran abans de la reforma de l'edifici. En primer terme la rasa del carril Barcelona-Sarrià. amb el pont del carrer Modolell. (Font: Col·lecció privada Enric Manobens).

 

A l'any 1894 José Bertran va encarregar a l'arquitecte sabadellenc Enric Fatjó i Torres (1862-1908) la construcció d'un xalet a la cantonada del carrer Modolell amb la via per la que discorria la línia fèrria del tren de Barcelona a Sarrià, que avui coneixem com la Via Augusta. A principis del segle XX l'Hotel Mont d'Or quedaria emplaçat just davant, a l'altre costat de les vies

 

*1894.- Plànol de la façana del projecte original de la Casa Bertran presentat a l'Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles per obtenir-ne la llicència d'obres. (Font: Arxiu Municipal del Districte Sarrià-Sant Gervasi).

 

El 1911 Ramon Puigmartí i Planas era l'ocupant de l'edifici i va encarregar a Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931) l'ampliació del xalet. Puigmartí, que havia destacat com esportista participant en el campionat d'Espanya de lawn-tennis de 1911, va arribar a ser regidor de l'ajuntament a la dècada dels 1920's.

 

*1932.- Emplaçament del xalet Bertran quan l'actual Via Augusta era encara coneguda com l'avinguda de Sarrià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

 

La finca, inicialment numerada amb el 149 del carrer del Carril (després avinguda de Sarrià), passaria posteriorment a formar part de la Via Augusta amb el número 215.

A l'abril de 1960 es va produir un robatori al xalet que fou recollit per alguns mitjans de comunicació. Aleshores era habitat per Javier Puigmartí Bertrand, fill de l'anterior ocupant.   

 *1960.- Notícia apareguda a l'edició de La Vanguardia corresponent al dia 20 d'abril d'aquell any. Probablement l'habitant de l'immoble Javier Puigmartí Bertrand va ser l'últim que hi va viure. Dos anys després s'iniciava l'enderroc de la finca.

La febre immobiliària que va començar a expandir-se per aquella zona a partir de finals dels anys 1950's acabaria afectant també a aquesta edificació, que seria enderrocada a finals de 1962 per construir-hi un bloc d'habitatges de luxe posats a la venda a partir de 1965.

*1966.- Vista aèria del sector sud del barri de La Bonanova. Dins l'oval vermell, l'edifici d'habitatges que es va enlairar al solar on hi hagué el xalet de Josep Bertran. (Font: Fons TAF).

CIRC A LA PLAÇA CASTELLA (1950)

May 14, 2018, 7:20 pm

≫ Next: HOTEL BARCELONA. Casp 1-13. (1961-2010's)

≪ Previous: CASA JOSEP BERTRAN. Via Augusta / Modolell (1894-1962)

$

0

0

*1950.- El circ Diamond instal·lat en la part del solar més pròxima a la Plaça Universitat. (Foto: Joan Francés Estorch)

 

El dia 12 d'octubre de 1943, el General Moscardó descobria una làpida al costat de l'Església dels Mercedaris en la que hi deia que l'espai resultant de l'enderrocament de l'antic Hospital Militar del carrer Tallers quedava convertit en una plaça que en endavant duria el nom de Castella.

L'església, avui dedicada a Sant Pere Nolasc, anxovada fins aleshores dins les dependències el vell hospital militar, va poder lluir des d'aleshores tot el seu esplendor després de la restauració dirigida per l'arquitecte Adolf Florensa. L'espai alliberat a un i altre costat de l'església trigaria encara anys en urbanitzar-se de forma adequada i definitiva.   

*1950.- Publicitat i anuncis del Circ Diamond, que aparegueren a les planes de La Vanguardia)

 

Durant els primers dies de maig de 1950 el Circ Diamond va plantar la seva carpa en el sector d'aquell solar més pròxim a la plaça Universitat. El circ ocupava per primera i única vegada l'espai de la plaça Castella oferint actuacions fins el dia 18 de maig d'aquell mateix mes, diada de l'Ascensió, en que va ser desmuntada la carpa i el circ va continuar el seu camí. En aquells dies encara no estaven construïts els edificis i equipaments que van permetre tancar i donar forma a la plaça. 

*1950.- Una altra imatge de la carpa instal·lada sobre el solar de l'antic Hospital Militar a la plaça Castella. Al fons es veuen els darreres dels edificis de la plaça Universitat i començament de la Ronda de Sant Antoni. (Foto: Joan Francés Estorch)

 

*1953.- Aquell any es va aprovar el projecte d'enjardinament i ordenació de la plaça Castella. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

HOTEL BARCELONA. Casp 1-13. (1961-2010's)

May 17, 2018, 1:53 pm

≫ Next: PLAÇA D'ESPANYA. Primera urbanització. (1890's-1927)

≪ Previous: CIRC A LA PLAÇA CASTELLA (1950)

$

0

0

Tot just arrencar la dècada dels 1960's, la fesomia del primer tram del carrer Casp va canviar radicalment. Un nou edifici va irrompre en aquell espai flanquejat per les cases Rocamora i Pasqual Pons a l'inici del carrer. Aquesta última havia perdut el cupulí de la cantonada amb Passeig de Gràcia i les Rocamora el remat i la veleta del seu esvelt torreó.

La nova construcció que s'afegia al paisatge del carrer era un hotel de 7 pisos d'alçada i gairebé 40 metres de llargària encarat a dos llocs tan representatius com el Teatre Tivoli i Ràdio Barcelona.

L'Hotel Barcelona, nom amb que es batejà el nou establiment, contrastava radicalment amb els altres vells edificis de l'entorn. Havia començat a prendre posicions en el panorama de l'arquitectura urbana una nova generació d'arquitectes, que ja no seguien els cànons monumentalistes i neoclàssics dels primers anys del franquisme, abandonant aquell recurrent culte a la balaustrada als balcons dels pisos més baixos.

L'enderroc de l'antic recinte del Novedades havia començat el 1955 i dos anys després ja s'hi havia construït el primer pàrquing soterrani de pagament de la ciutat. Posteriorment l'arquitecte Miquel Ponsetí hi va construir la nova sala de cinema i finalment es va concloure el conjunt de l'obra amb l'hotel, obra de Francesc Mitjans i Miró, l'arquitecte del Camp Nou.  

Tot i que el projecte inicial contemplava un edifici d'oficines, l'hotel Barcelona va ser realitat uns anys després i inaugurat el 1961. La façana presentava un franja superior i una altra de lateral pel costat més proper al passeig de Gràcia formades per balcons-terrassa, mentre que la resta era com una mena de tauler d'escacs que alternava panells opacs de color clar amb finestres senceres del sostre al terra a cada pis. Tot i el seu aspecte exterior, en realitat l'espai de hotel era força estret. A cada planta, entre la caixa de la sala de cinema i la façana, hi havia les habitacions i el passadís. 

L'establiment hoteler es va moure sempre dintre de la qualificació de quatre estrelles, amb diferents reformes de l'interior executades amb el pas dels anys. Sense ser un hotel de gran luxe destacava per la seva comoditat i molt especialment per la seva centralitat a un pas de la Plaça Catalunya. Hi destacaven també les botigues amb grans aparadors a la planta baixa.

 

*1990's.- Posta de sol a l'Hotel Barcelona.

 

L'edifici que va acollir l'Hotel Barcelona va ser finalment enderrocat durant el 2017. Uns anys abans l'hotel havia ja tancat les seves portes per donar pas a un altre projecte hoteler amb un espai verd a l'interior de l'illa.

 

*2017.- Enderroc de l'Hotel Barcelona i el cinema Novedades. (Foto: Carles Riba)

PLAÇA D'ESPANYA. Primera urbanització. (1890's-1927)

May 19, 2018, 12:06 am

≫ Next: STEEL CLUB 68. Discoteca. Avda. Jordà 1. (1968-1970)

≪ Previous: HOTEL BARCELONA. Casp 1-13. (1961-2010's)

$

0

0

Agraïments a ELOY FC, RAMON VILALTA i MAITE MAR

*1899.- Últims treballs de construcció de la plaça de toros de les Arenes des del descampat de la futura plaça Espanya encara  per urbanitzar. (Foto: J. Valdés)

El projecte d'Ildefons Cerdà d'urbanització del Pla de Barcelona ja preveia l'existència d'una plaça a la intersecció entre la Gran Via i l'eix Paral·lel/Creu Coberta, als límits entre Barcelona i Hostafrancs.

La construcció de la Plaça de toros de Les Arenes coincidint amb el canvi de mil·leni va donar un nou protagonisme a la zona i la plaça es va anar definit en dos espais centrals: un de circular centrat entre l'eix del carrer Tarragona i l'inici del carrer Creu Coberta i un altre d'allargat que donava continuïtat a la plaça seguint l'eix de la Gran Via en direcció Llobregat. 

A la banda muntanya s'hi havien establert diverses fondes i cases de menjar al costat del primer cinema Boheme, mentre que al costat mar s'hi anava format una gran esplanada, si bé hi hagueren durant un temps edificis que seguien la façana mar de la Gran Via i que serien enderrocats entre 1915 i 1918.
A la cantonada de Gran Via amb el Paral·lel hi hagué a principis del segle XX el teatre Palacio de las Arenas, que després de l'incendi de 1908 va ser substituït pel Cinematógrafo Teatro España

Aquesta ordenació inicial de la plaça va subsistir pràcticament, amb algunes petites variacions, fins a l'esclat de les obres de l'Exposició Internacional de 1929 que canviarien radicalment el disseny de la plaça i el seu entorn, tot atorgant-li definitivament una centralitat fins aleshores no consolidada. 

*1908.- Recepció oficial per la inauguració de la urbanització de la plaça d'Espanya. A l'acte hi va assistir l'alcalde accidental Francesc Puig Alfonso. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)

*1908.- Retall del diari La Vanguardia sobre la inauguració de la urbanització de la plaça Espanya.

 

*1908.- La plaça Espanya poc després d'inaugurar-se la seva primera urbanització. El cercle central era aleshores utilitzat per plantar-hi l'envelat de les festes del barri d'Hostafrancs. Es pot apreciar que encara no s'hi havien plantat els arbres. Als fons el Palacio de les Arenas que va ser destruït per un  incendi aquell mateix any.

 

 

  

*1910's.- Plànol de la Plaça Espanya on es poden apreciar les dues zones centrals. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1911.- El cercle central de la plaça amb alguns edificis a la banda mar de la Gran Via encara dempeus. Al fons a la dreta s'endevinen les siluetes de les torres de la Fàbrica Casaramona, actual seu del Caixafòrum.

 

 

*1913.- Una altra imatge del centre de la plaça amb l'arbrat ja consolidat. A la cantonada amb el Paral·lel, el Cinematógrafo-Teatro España havia substituït al Palacio de las Arenas.

 

*1914.- Els primers anys de la dècada van coincidir amb els de millor esplendor vegetal dels jardins situats en la zona central del costat Llobregat 

 

 

 

 

 

*1915/18.- Diverses imatges dels enderrocs dels edificis situats a la banda mar de la plaça on s'ajuntaven la Gran Via i el Paral·lel. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

 

La construcció de les estacions soterrades del Metro Transversal i de l'estació final de la línia dels Ferrocarrils Catalans cap al Llobregat va portar també mesos d'obres al centre i l'entorn de la plaça amb la construcció dels accesos i un templet. Les obres varen fer perdre vegetació i jardins a la plaça i les dues estacions van ser inaugurades al 1926. El 27 de maig la dels Catalans i el 10 de juny la del Metro Transversal.  

 

*1923.- Imatge aèria amb les obres a l'estació del metro transversal al centre de la plaça. 

 

*1925.- Imatge aèria de la plaça amb la nova ordenació del sector mar ja dibuixada en corba d'acord amb el projecte d'accés a l'Exposició Internacional que es celebraria a l'any 1929

  

*1926.- Últims anys de la primera urbanització de la plaça ja amb les balaustrades de les boques d'accés al metro transversal visibles al cercle central. En primer terme a la dreta es veu el templet d'accés a l'estació dels Ferrocarrils Catalans. L'enjardinament d'aquesta zona havia perdut molta vegetació respecte de la dècada anterior, tot i que hi mantenia l'avet. Les obres derivades de l'Exposició Internacional eren a punt de començar a la plaça.

*1926.- Les obres de l'Exposició en marxa amb el Palau Nacional a mig construir igual que els pavellons d'entrada. Mancava encara enlairar les dues torres venecianes i encara es poden veure les quatre columnes originals on ara hi ha la Font Màgica. A la plaça encara  no havien començat les obres de la font central de Jujol ni la nova ordenació de les voreres.

Amb l'arribada de l'any 1927 la plaça Espanya va donar per acabada aquella primera etapa de la seva urbanització. En pocs dies, la plaça fou envaïda d'un exèrcit d'obrers i màquines amb l'objectiu de donar-li la fesomia que la convertiria en la gran porta d'accés a l'Exposició de 1929. S'hi van aixecar els hotels de maó vist (entre ells l'edifici del rellotge i el número 2 que durant molts anys acolliria les oficines d'expedició del passaport) i la font monumental de Josep Maria Jujol (1879-1949), que aviat emergiria al centre de la plaça, mentre es completaven les obres dels dos pavellons d'accés a l'exposició amb les torres venecianes al centre.

 

*1928.- Activitat frenètica a les obres de la plaça Espanya per deixa-la a punt per la inauguració de l'Exposició de 1929.

---

STEEL CLUB 68. Discoteca. Avda. Jordà 1. (1968-1970)

May 20, 2018, 12:32 am

≫ Next: BANYS LA DELICIOSA. Platja de la Barceloneta. (1867-1930's)

≪ Previous: PLAÇA D'ESPANYA. Primera urbanització. (1890's-1927)

$

0

0

Una de les discoteques perifèriques nascudes a resultes del boom d'aquest tipus de locals cap a finals dels anys 1960's, l'Steel Club 68 era situada al costat de la sala de cinema Lux, on arrenca l'Avinguda del Jordà davant de l'Hospital de Sant Rafael. al barri de la Vall d'Hebron.

Funcionava els caps de setmana i festius i era freqüentat per joves dels barris de la zona i també pel personal que treballava als hospitals de la zona. Oferia actuacions en directe i va tenir una vida força efímera.

No hem trobat cap referència gràfica del local més enllà d'alguns inserts a la cartellera d'espectacles de La Vanguardia durant els anys 1968 i 1969. Una gran quantitat de conjunts que no arribarien a l'èxit com Su-and-So, Los Pumas, Grupo 66,Los Fugitivos, Los No, Los Amos, Ruffo y sus 4, Los Tiburones,Coalas Grup, King's Boys o Spiral-7 van actuar sobre la pista d'aquesta discoteca. Altres de més coneguts com Micky y los Tonys hi van tocar al març de 1969.

El local va ser posteriorment ocupat per magatzems de diverses empreses. 

 

*1968.- Una de les primeres actuacions en directe a la discoteca. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

 

 

*1969.- L'Steel Club 68 a la cartellera de La Vanguardia (Edició del 19 d'abril)

Micky y los Tonys, probablement l'únic grup d'èxit dels molts que van actuar al Steel Club 68.

BANYS LA DELICIOSA. Platja de la Barceloneta. (1867-1930's)

May 24, 2018, 12:08 pm

≫ Next: CINE LUX. Avinguda del Jordà 1-3. (1967-1970)

≪ Previous: STEEL CLUB 68. Discoteca. Avda. Jordà 1. (1968-1970)

$

0

0

Agraïments a RAMON VILALTA

Un dels establiments de banys més antics de la Barceloneta va ser el que es va obrir l'any 1867 per iniciativa de Tomàs Ribalta a la Platja de la Deliciosa.

Aquests banys quedaven emplaçats al final del passeig Nacional entre la instal·lació militar de defensa coneguda com la Bateria del Astillero i els tallers de les drassanes Nueva Vulcano.

El mateix Ribalta obriria al 1893 al costat de La Deliciosa els populars Banys Sant Sebastià probablement els de més anomenada de tota la història de la Barceloneta.

Inicialment els banys La Deliciosa eren populars per la seva plataforma de fusta que d'endinsava força metres dins el mar i permetia als banyistes exercitar-se en l'art de tirar-se a de cap a l'aigua.   

La pista del banys La Deliciosa es perd a finals dels anys 1930's amb l'esclat de la Guerra Civil, període en el que es van viure continuats bombardeigs a la zona 

 

*1930's.- Emplaçament dels Banys de La Deliciosa al costat dels Banys Sant Sebastià a la Barceloneta. 

 

Publicació adreçada als abonats dels banys.  

 

*1889.- Vista de la passarel·la que hi havia sobre la platja de La Deliciosa, que s'endinsava cap al mar i permetia als banyistes capbussar-se. (Dibuix de Pau Febrés)

 

*1920's/1930's.- Dues imatges dels banys La Deliciosa. Al fons es veuen les instal·lacions de les drassanes de Nueva Vulcano. (Foto: Autor desconegut)  

 

 

 

 

1930's.- Dues imatges de grups d'homes joves assidus dels banys La Deliciosa. 

 

 

CINE LUX. Avinguda del Jordà 1-3. (1967-1970)

May 25, 2018, 11:08 pm

≫ Next: VILORCA. Cafeteria. Gran Via de les Corts Catalanes / Balmes (1957-1990's)

≪ Previous: BANYS LA DELICIOSA. Platja de la Barceloneta. (1867-1930's)

$

0

0

Agraïments a ROBERTO LAHUERTA MELERO

 

Sala de cinema promoguda per l'empresari Bernardino Balaguer, gerent de SADIS (Sociedad Anónima de Inmuebles Sociales) amb una capacitat per a 1420 localitats que es distribuïen entre platea (986) i amfiteatre (434). Era situada entre la masia de Can Figuerola i l'Hospital Asil de Sant Rafael a la Vall d'Hebron. El projecte per construir el cinema va ser de l'arquitecte Amaro Tagarro [1].

La seva primera sessió va projectar-se el 21 de desembre de 1967 amb un programa doble: Mando perdido, un film bèl·lic ambientat a la Guerra d'Algèria amb Anthony Quinn i Alain Delon com a principals protagonistes, i la comèdia francesa El gran restaurante amb Louis de Funès.

 

*1961.- Plànol del projecte del cine Lux, en el que es pot veure l'espai que ocupava la sala. L'actual avinguda del Jordà figura aquí encara com a carrer en projecte.

 

*1967.- El primer programa doble ofert al cine Lux en un anunci publicat a les planes de La Vanguardia

 

Al Lux s'hi programaven setmanalment sessions de dues pel·lícules intercalades entre el dilluns al dimecres i el dijous al diumenge. En els primers anys fins i tot els diumenges i festius s'oferia sessió contínua des de les 11 del matí.

En els últims temps el cinema només funcionava els caps de setmana i la seva vida va ser curta. L'última sessió va tenir lloc el 20 de juny de 1970, només dos anys i mig després de la seva obertura, amb la projecció de la comèdia francesa d'Yves Robert El arte de vivir... ¡pero bien!,  i el western La furia de los 7 magníficos.

Un cop clausurat, el local va sera adaptat per a magatzem de l'empresa de productes làctics Letel. Al costat mateix de l'edifici que acollia aquest cinema hi hagué la discoteca Steel Club 68. 

 

[1].-Lahuerta Melero, Roberto.Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015.

VILORCA. Cafeteria. Gran Via de les Corts Catalanes / Balmes (1957-1990's)

May 28, 2018, 9:51 pm

≫ Next: YABBA DABBA CLUB. Avenir 63 (1987-2000's)

≪ Previous: CINE LUX. Avinguda del Jordà 1-3. (1967-1970)

$

0

0

L'any 1956 la Casa Francesc Riera, amb les seves dues torretes punxegudes a la cantonada Gran Via / Balmes va ser convertida en un nou edifici, amb un coronament presidit per un pal·li, que cobria la repetida escultura corporativa de La Unión y el Fénix Español. Aquesta nova edificicació va emergir sobtadament en aquella cruïlla, que encara recordava els bombardeigs de l'aviació italiana durant la Guerra Civil.

A la part del baixos més pròxima a Gran Via, s'hi va obrir un bar-cafeteria d'interior ampli i estètica convencional anomenat Vilorca. El local era també restaurant i disposava d'un soterrani de 160 m2 ideal per a grans celebracions privades amenitzades amb música enllaunada.

Amb uns cambrers impecablement uniformats amb camisa blanca, corbatí negre i una jaca de color grana, el Vilorca era territori d'oficinistes, comercials i d'algun funcionari de l'edifici del davant, seu de l'INP, després INSALUD i més tard ICS.

Entre el personal del servei hi destacava un cambrer menut, de llenguatge castís i amb una retirada facial al Martí Galindo, que en els últims anys de l'establiment confessava als clients les seves ganes de plegar, dient-los que ja estava esperant amb candeletes la jubilació para volverme a mis madriles.

El Vilorca va aguantar fins poc després de la febre olímpica del 1992, després d'una darrera etapa en la que va abandonar el seu format històric de sempre i fins i tot es ballava salsa al soterrani. Posteriorment un restaurant-sala de festes anomenat Danzarama va ocupar aquell local.

YABBA DABBA CLUB. Avenir 63 (1987-2000's)

May 30, 2018, 12:32 pm

≫ Next: RESTAURANT PITARRA (1987-2018), abans CAN CISCO (1890-1950) i CAN SOGAS (1951-1986). Avinyó 56.

≪ Previous: VILORCA. Cafeteria. Gran Via de les Corts Catalanes / Balmes (1957-1990's)

$

0

0

 

 

 

El llegendari crit de Pedro Picapiedra quan agafava un dels seus moments d'eufòria i bramava allò de yabba-dabba-doo, va inspirar per donar nom a aquest local a Pedro Marín i Sergio Crespo, els seus fundadors. S'acostaven els Jocs Olímpics i les nits barcelonines eren com una competició ferotge de locals de moda que emergien dia rere dia amb dissenys originals i trencadors.

El barri de Galvany (Universal, Mas i Mas, Boira...) era un dels centres neuràlgics on cada nit es concentrava la fanfàrria de la modernor. Va ser allà, en un dels extrems del carrer Avenir, molt a prop de Calvet, on el Yabba Dabba Club va néixer i créixer com un dels locals més singulars del barri.

Era un bar de copes, no gaire gran, als baixos d'un antic edifici. L'interiorisme proposava un disseny de ciencia ficció de Pilar Líbano amb neons i canelobres, que  incorporava unes cridaneres escultures de Meritxell Duran. Tot plegat configurava un espai a cavall entre l'estètica de Blade Runner i un museu d'autòmates.

La parròquia era diversa i s'hi podia veure, en respectuosa cohabitació, a moderns més propis d'un Satanassa amb jovent pijo de casa bé emmirallat per aquell original entorn  al mig del que consideraven el seu barri natural.

Amb els pas dels anys eren cada cop més freqüents les festes privades i no tan privades que van deixar el Yabba Dabba Club en un lloc preferent del record de la història de la gresca nocturna de Galvany.